Van buscar en Langley divuit dies i era a tres metres

Un avís anònim va arribar a la policia de Nova York el 21 de març de 1947: hi havia un home mort al número 2078 de la Cinquena Avinguda, cantonada amb el carrer 128, a Harlem. Era Homer Collyer, advocat de 65 anys, cec des de 1933 i paralític per un reuma que feia temps que no el deixava caminar. El seu germà Langley el van buscar divuit dies per mitja dotzena d'estats, i era a tres metres d'ell, a la mateixa casa, sota una bala de diaris.

Els agents no van poder obrir la porta. Al darrere hi havia un mur de diaris lligats, caixes i mobles apilats fins al sostre. Un agent va acabar trencant la finestra d'un dormitori del segon pis, i darrere d'aquella finestra van caldre cinc hores d'excavació, amb la brigada d'emergències de la policia tirant embalums al carrer. Van trobar l'Homer en un forat entre caixes, tapat amb una bata. S'havia mort de gana; el forense hi va anotar també una malaltia de cor.

Langley Collyer, de 61 anys, havia estudiat enginyeria a Columbia i era qui en tenia cura. Li donava cent taronges per setmana perquè estava convençut que li tornarien la vista. A tots dos els havien tallat la llum, el gas, l'aigua i el telèfon per factures sense pagar, i carretejaven l'aigua des d'una font del parc. Quan la policia va entrar, el Langley no hi era.

Va arribar un avís que l'havien vist pujar a un autobús a Atlantic City. Mentrestant, les brigades municipals anaven buidant la casa a raó d'un camió per jornada i els veïns s'amuntegaven a la vorera per veure què en sortia.

El 8 d'abril, un operari que apartava bales al segon pis el va trobar. El Langley era sota una maleta, tres paneres de llauna i una pila de diaris, a tres metres del forat on havia mort el seu germà. S'havia ficat per un dels túnels que ell mateix obria entre els trastos per arribar fins a l'Homer. Un dels paranys que tenia muntats contra els lladres se li va venir a sobre. Els tenia muntats perquè feia anys que corria la llegenda que els Collyer guardaven una fortuna a casa. Feia prop d'un mes que era mort. L'Homer va morir després, esperant el menjar.

De la casa en van sortir més de cent tones. A la llista que va aixecar l'ajuntament hi ha catorze pianos, dos orgues, el xassís d'un Ford T, un aparell de raigs X de la consulta del pare —ginecòleg a Manhattan—, tretze rellotges de sobretaula, milers de llibres de dret, la mandíbula d'un cavall, pots amb òrgans conservats en formol i vuit gats vius. De la fortuna de la llegenda no en va aparèixer res. L'edifici es va enderrocar el juliol d'aquell mateix any i avui el solar és un jardinet públic que porta el seu nom.

En l'argot dels bombers de Nova York, un habitatge que no es pot travessar per acumulació és des d'aleshores una «Collyer's Mansion».