
La granota de bosc d'Alaska té un pla per a l'hivern que sembla de ciència-ficció: deixar-se congelar. Quan arriba el fred, fins a dos terços de l'aigua del seu cos es converteixen en gel. El cor s'atura, deixa de respirar i l'activitat cerebral s'apaga.
El truc és a la química. Abans de gelar-se, el fetge inunda les seves cèl·lules de glucosa i urea, que actuen com a anticongelant i eviten que els cristalls de gel les rebentin per dins. L'aigua es congela entre les cèl·lules, no pas a dins, i així els teixits aguanten mesos sota zero.
Quan arriba el desgel a la primavera, el cor torna a bategar en unes hores i la granota se'n va a raucar com si res. Un animal que cada any es mor una miqueta i torna per explicar-ho.