
El pop funciona amb un pla corporal que sembla d'un altre planeta. Bomba la sang amb tres cors: dos l'empenyen cap a les brànquies i el tercer, a la resta del cos. I aquesta sang és blavosa, perquè en lloc de ferro fa servir coure per transportar l'oxigen.
El més estrany és el seu sistema nerviós. Dels seus prop de cinc-cents milions de neurones, unes dues terceres parts no són al cap, sinó repartides pels vuit braços. Cada braç pot palpar, agafar i reaccionar amb força autonomia, gairebé com si tingués criteri propi.
Per això un pop pot estar obrint una closca amb uns braços mentre uns altres exploren una escletxa. No és un cos manat per un únic cap: és més aviat un equip de vuit que es coordina sobre la marxa.