El 1905 un obrer cec va veure per primer cop amb una còrnia aliena

Olomouc, Moràvia, 7 de desembre de 1905. Eduard Zirm, cirurgià oftalmòleg de 42 anys, cus una fina làmina de còrnia sobre l'ull dret d'Alois Glogar, obrer encegat mesos abans per calç viva. La còrnia és de l'ull dret de Karl Brauer, un nen d'onze anys que aquell mateix dia havia perdut els dos ulls per una estella metàl·lica en una fàbrica. Quan li treuen el bendatge, Glogar reconeix la mà del metge contra la llum. És el primer trasplantament de teixit humà de la història que sobreviu.

Abans de Zirm hi va haver desenes d'intents —amb còrnies de conill, amb còrnies de porc, amb retalls cosits sense anestèsia—; tots van fracassar per rebuig o infecció. Zirm va tenir dos avantatges incòmodes: la còrnia és un teixit gairebé sense vasos sanguinis, així que el sistema immunitari amb prou feines l'ataca; i el donant era un nen de fa hores, amb el teixit intacte. L'endemà va publicar el cas a l'Archiv für Ophthalmologie amb un dibuix a llapis i set línies: pupil·la reactiva, veu ombres, veu dits a 30 centímetres.

Glogar es va recuperar prou per tornar a llegir lletres grosses i a fer feina manual. Va morir el 1911, sis anys després, amb la còrnia encara transparent. L'operació de Zirm s'ha repetit més de dos milions de vegades en el segle llarg que en portem des d'aleshores; l'ull dret d'un nen d'onze anys continua sent el punt on va començar la medicina de trasplantaments.