A l'autobús 47 li sobren 3,4 quilòmetres cada nit

Dijous, 05:40. Isidro Cañas, mecànic de la cotxera de Villaverde, escriu al full del 47: «3,4 km sense ruta assignada. Quarta nit seguida». Signa a sota, perquè qui signa respon.

Dimecres, 23:50. Nerea Puig, cap de trànsit, li demana que ho arrodoneixi. L'auditoria de flota es tanca el dia 30 i un vehicle amb quilòmetres orfes obre un expedient de tres setmanes. Isidro li contesta que ell no arrodoneix res que porti la seva signatura.

Dimarts, 01:10. Des del fossat sent entrar el 47 amb vint minuts de retard. Fermín Olalla, conductor de la línia des de fa onze anys, baixa amb el comunicat ja emplenat.

Dilluns, 00:30. Isidro puja a l'últim servei dret, al costat de la porta central. A la penúltima parada encara hi ha Chelo Baamonde i una altra companya del torn de neteja de l'hospital. Fermín no les deixa allà: continua mil set-cents metres més per la carretera vella, para davant del número 12 del carrer Herrera i obre les portes. Després fa la volta, entra a la cotxera i escriu la ruta oficial, ni un quilòmetre de més.

—Des del juny no hi ha línia de nit —diu Fermín, encara assegut—. Són onze minuts meus i quatre parades seves caminant a les fosques. Apunta-ho on vulguis, però apunta-ho sencer.