
—Una altra vegada, Puri. Deixo anar l'embragatge i aquest cotxe se'm mor a la costa.
—Fre trepitjat. Punt mort. Arrenca.
—Ja sé arrencar.
—En pla, sí. En aquest pendent portes quatre calades.
—És la meva quarta classe pràctica, no el meu enterrament. Dona'm per llest i divendres ja m'entendré amb l'examinador.
—Portes tota la vida al tractor, Fulgencio Roa, i el secà no t'ha suspès mai; però jo no signo que estàs preparat si aquí recules mig metre.
—Tinc setanta-quatre anys. Des dels divuit condueixo tractor pels camins de la finca.
—Sense carnet i sense sortir a carretera.
—No em calia carretera per baixar un remolc carregat per un pendent de terra.
—Aquí no portes cap remolc ni estàs sol a la teva finca. Portes el meu doble comandament a sota: si el teu peu falla, trepitjo jo. I darrere pot venir un altre vehicle.
—No ve ningú.
—Ara. Divendres pot venir un camió. Trepitja l'embragatge fins al fons.
—Ja el trepitjo.
—I deixa d'estrènyer el volant amb els deu dits. No s'escaparà per dalt.
—La costa és dolenta.
—La costa és exactament la de l'hospital.
—No és la mateixa.
—Mateixa inclinació, mateix encreuament a dalt. L'he triada per això.
—La de l'hospital té més trànsit.
—Doncs aquesta t'hauria de semblar fàcil.
—No quan tu comptes cada vegada que es cala.
—Compto perquè vols que et doni per llest ja.
—L'autobús passa dues vegades al dia i a unes hores que no serveixen. Arribo quan la visita gairebé s'acaba o hi he de passar tota la tarda.
—Els veïns et porten quan poden.
—Quan poden ells, no quan pot Consuelo.
—Explica'm això de Consuelo sense enfadar-te amb el cotxe.
—Consuelo és la meva dona. Li va agafar un ictus al març, és a Soria en rehabilitació des de llavors, i el metge diu que cada visita li convé.
—Què li vas portar ahir?
—Les ulleres bones. Les de la funda verda, perquè amb les altres no distingeix les lletres del llibre.
—I les prunes?
—Sis de l'hort. Madures, però no toves. Me'n va fer deixar dues per a la dona del llit del costat.
—Això són coses que saps fer. Triar-les, guardar-les i arribar amb elles senceres.
—Si em porten. Abans-d'ahir vaig esperar el fill del ferrer fins a les cinc. Dilluns no va poder ningú.
—Per això t'has matriculat als setanta-quatre.
—Per això necessito que em diguis que estic llest.
—Necessites estar llest. No és el mateix.
—Tres examinadors m'han suspès i cap m'ha vist conduir un tractor.
—Explica'm el primer.
—Es va asseure al darrere amb una carpeta. Abans de sortir ja em tremolava la cama esquerra.
—Què vas fer?
—Vaig deixar anar l'embragatge massa de pressa. Em vaig calar en sortir. Després vaig mirar tant el mirall que vaig trepitjar una línia.
—El segon?
—Va tossir quan anava a arrencar en costa. Vaig pensar que m'avisava d'un error, vaig treure el peu i el cotxe va caure enrere.
—I el tercer?
—Em va dir «quan vulgui». Això va ser tot. Jo, que he baixat un remolc de gra amb fang fins als eixos, no trobava la primera.
—Així que no vas suspendre perquè no sabessis què fa una màquina en un pendent.
—Vaig suspendre perquè hi havia un home al darrere esperant que m'equivoqués.
—L'examinador no espera això.
—La meva cama creu que sí.
—La teva cama va aprendre amb un tractor. Li parlarem en el seu idioma.
—Els tractors no es calen per mirar una carpeta.
—També es calen si deixes anar malament l'embragatge.
—El meu m'avisa.
—Com?
—Canvia el so. Vibra el seient. Notes que comença a tirar abans de treure-li el fre.
—Això és el que vull que busquis aquí.
—Aquest motor sembla de joguina al costat del meu.
—Però punt de fricció en té, com la teva presa de força: el lloc on la màquina enganxa. No et miris el peu. Escolta el motor i nota el morro.
—I el fre de mà?
—Serà la falca.
—Una falca no es treu fins que el tractor tira.
—Exacte.
—Ho podies haver dit així a la primera classe.
—A la primera classe em vas dir que portaves cinquanta-sis anys conduint i que només necessitaves aprendre els senyals.
—No vaig mentir.
—Vas amagar que tota la teva experiència comença fora de la carretera i s'acaba abans de l'asfalt.
—El camp també té encreuaments.
—I aquí els cotxes apareixen a noranta.
—No en aquesta costa.
—Fulgencio.
—D'acord. Embragatge a baix, primera, fre de mà.
—Ara aixeca el peu a poc a poc fins que canviï el so.
—Ja canvia.
—Encara no.
—Jo el sento.
—Doncs espera un segon i dona-li una mica de gas.
—Al tractor no accelero així.
—En aquest cotxe sí.
—Ja tira.
—Mantén el peu. Treu la falca.
—El fre de mà.
—Avui es diu falca.
—Hi vaig.
—L'has deixat anar abans d'hora.
—No.
—Sí.
—S'ha calat perquè has trepitjat tu.
—He trepitjat quan ja reculaves.
—Amb el teu doble comandament no sé si condueixo jo o condueixes tu.
—Si condueixo jo, evitem picar el del darrere. Si condueixes tu, pugem.
—No hi havia ningú al darrere.
—Per això continuem practicant aquí. Respira i arrenca una altra vegada.
—No em diguis que respiri.
—Doncs enfada't, però amb l'embragatge trepitjat.
—Soc massa gran perquè em parlis així.
—I jo soc la teva professora: la meva obligació és portar-te viu a divendres, no tractar-te de vostè mentre caiem costa avall.
—Jo no caic costa avall.
—El teu cotxe sí. Dues vegades en deu minuts.
—Perquè aquest fre de mà queda lluny.
—Queda on era fa deu minuts.
—Consuelo es riuria de tu.
—Per què?
—Perquè em parla igual quan m'entesto a fer una cosa a la meva manera.
—Em cau bé.
—No la coneixes.
—Sé que comparteix les prunes i que fa buscar les seves ulleres bones. Ja tinc prou material.
—També ha dit que no vol que vagi a l'examen si m'hi he de posar nerviós.
—L'hi has explicat?
—Això dels tres suspensos, sí. Això d'avui, encara no.
—Avui no s'ha acabat.
—Queden vint minuts.
—Baixa del cotxe.
—Què?
—Punt mort, fre de mà i baixa.
—Em fas fora de la classe?
—Et faig mirar la costa.
—La veig des d'aquí.
—Des d'aquí veus un parabrisa ple de pendent. Baixa.
—A la meva edat em fas baixar al mig de la variant.
—Som a l'apartador de pràctiques. Jo tanco el cotxe.
—Ja soc a fora. I ara?
—Posa't al darrere.
—Sembla menys costa.
—Perquè ja no la tens enfilada fins a la vora del vidre.
—Continua sent dolenta.
—Mira-la com mires el camí quan portes un remolc.
—Miraria la cuneta, la terra i on em puc aturar.
—Et miraries les botes?
—No.
—A dins portes tot el matí mirant-te el peu esquerre.
—Perquè no sento l'embragatge.
—No necessites veure'l per sentir-lo. Quan vigiles un remolc, on mires?
—Al mirall. Comprovo que ve recte.
—Torna a seure. Aquesta vegada, quan trobis el punt, mira el retrovisor.
—Allà no hi veuré la costa.
—Hi veuràs que el cotxe no recula. El teu peu farà la resta.
—Això ho dius perquè el teu és damunt del fre.
—L'apartaré perquè ho vegis.
—No facis bestieses.
—Ara ets tu qui tem per la meva vida.
—Temo pel cotxe de l'autoescola.
—Arrenca.
—Primera posada.
—Busca el canvi de so.
—Aquí.
—Una mica més.
—Ara tira.
—Mira el retrovisor.
—La línia de la vora no es mou.
—Gas suau.
—Trec la falca.
—Treu-la.
—Estem quiets.
—Mantén aquest peu.
—Ara puja.
—Deixa que pugi.
—Està pujant.
—No canviïs a segona encara.
—Ja hem passat el senyal.
—Segueix fins al replà.
—No has tocat els teus pedals.
—No.
—Digue'm la veritat.
—El meu peu ha estat a l'estoreta.
—Doncs aquest cotxe té més bon motor del que sembla.
—I tu has trobat la presa de força d'aquest cotxe, encara que aquest cotxe no mogui eines.
—El punt de fricció.
—Digue-li com vulguis mentre no el deixis anar abans d'hora.
—A l'examen, l'home de la carpeta tornarà a seure al darrere.
—Sí.
—I potser tossirà.
—També es pot gratar una orella. Cap de les dues coses condueix el cotxe.
—Miraré el retrovisor.
—Per comprovar que no caus, no per amagar-te de l'examinador.
—Em dones per llest?
—Et dono per capaç d'arrencar aquí una vegada.
—Això no és el que he preguntat.
—Divendres et donaré per llest quan ho puguis fer seguit, mirar l'encreuament i entrar sense obligar-me a frenar.
—Queden dotze minuts.
—Hi ha temps de baixar i repetir.
—Consuelo diria que amb una vegada n'hi ha prou.
—Consuelo porta des del març esperant que condueixis només quaranta-tres quilòmetres. Dubto que vulgui dependre d'una arrencada afortunada.
—No ha estat sort.
—Demostra-ho.
—Fes la volta, Puri; a Consuelo no la penso portar a casa amb una sola pujada.