Margen
Els psicòlegs en diuen la paradoxa de Salomó, pel rei savi que resolia els dilemes de tothom menys els seus: raonem millor sobre els problemes aliens que sobre els propis.
En els experiments d'Igor Grossmann i Ethan Kross, la gent analitzava un mateix conflicte amb més lucidesa —més matisos, més alternatives, més humilitat— quan li passava a una altra persona que quan li passava a ella. No és falta d'intel·ligència: és excés de proximitat. Ficats dins del problema, la por i l'orgull ocupen tot el camp de visió.
El truc és fabricar distància. Escriu el teu problema en tercera persona, com si li passés a algú de la teva edat i la teva vida: «En X porta mesos dubtant si deixar la feina…». O fes-te la pregunta directa: si el meu millor amic m'expliqués exactament això, què li diria? La resposta sol arribar ràpida i clara — senyal que ja la sabies.
No és un joc de paraules: en els estudis, aquest petit desplaçament acostava la saviesa amb què jutgem els altres a la que apliquem a nosaltres mateixos. El bon consell ja el tens. Només falta tractar-te com algú a qui vols aconsellar bé.