Margen
Allà on el riu Catatumbo desemboca al llac de Maracaibo, a Veneçuela, passa una cosa que no passa enlloc més del planeta: la tempesta torna gairebé cada nit, sempre al mateix lloc.
El llamp del Catatumbo apareix entre 140 i 160 nits l'any. Quan arrenca, pot durar nou o deu hores seguides, amb descàrregues que en els pics s'encadenen a gairebé trenta per minut. La majoria salta de núvol a núvol, així que amb prou feines trona: és una tempesta gairebé muda, un parpelleig elèctric constant a l'horitzó.
La resplendor es veu a desenes de quilòmetres, i durant segles va servir de far natural als navegants del Carib, que en deien el Fanal de Maracaibo. La llegenda explica que més d'un atac nocturn a la ciutat va fracassar perquè els llamps van delatar els vaixells enemics.
La recepta exacta encara es discuteix: vents càlids del Carib encaixonats entre muntanyes, humitat del llac, aire fred que baixa dels Andes. El 2014, el Rècord Guinness el va certificar com el lloc amb més concentració de llamps del món. La previsió del temps més avorrida del planeta: demà, tempesta.