Margen
Vaig comprar la llibreta pel llom, pel pes, per com s'obria plana sobre la taula.
Fa tres setmanes que no l'estreno.
La primera pàgina exigeix una lletra que no tinc, una frase a l'altura del paper, una vida una mica més en net.
Les altres noranta-nou no demanen res: llistes de la compra, telèfons, una taca de cafè, la lletra torta d'apuntar a l'autobús.
Allà hi visc jo, a les pàgines del mig. Però la primera mana.
Avui l'he oberta i hi he escrit la data. Només la data. Torta.
Ja està espatllada. Ja està començada. Ja és meva.