
Dissabte, 3:10. Apagues el llum després del tercer capítol de la sèrie. Diumenge et lleves a les 12:40 i et sembla que has descansat. Aquella nit, a les 0:30, ets al llit mirant el sostre sense gens de son. I dilluns a les 7:15 sona l’alarma i tens el cap com si haguessis creuat mig Atlàntic. I no t’has mogut de l’habitació.
Fa una setmana, la matinada del 25 d’octubre, les 3:00 van passar a ser les 2:00, i segur que algú de la teva classe es va passar el dilluns queixant-se de la son. Una hora. Tu te’n fas dues o tres cada cap de setmana i no surt a cap telenotícies.
Un alemany que es passa la vida estudiant el son, Till Roenneberg, en diu jet lag social. És la diferència entre l’hora a què dorm el teu cos quan el deixes i l’hora a què l’obliguen l’institut o la feina. El seu equip de Munic fa anys que recull un qüestionari de son que ja han omplert més de 130.000 persones, i el 2012 Roenneberg va dir que dues de cada tres persones als països occidentals carreguen amb un desfasament important entre les dues.
I a la teva edat, pitjor. El 2004, amb 25.000 enquestes, el mateix equip va veure que l’hora d’anar a dormir es va endarrerint durant tota l’adolescència i toca sostre just ara: als 19 anys i mig en les noies i gairebé als 21 en els nois. A partir d’aquí te’n vas a dormir una mica abans cada any sense proposar-t’ho. Roenneberg va dir que era la primera vegada que es podia marcar amb una dada el final de l’adolescència.
O sigui, que no ets un gandul per dormir fins a la una. Als 19, el teu rellotge va més tard que el dels teus pares. El que passa és que dilluns el despertador sona a les 7:15 igual.
El que hi ha entremig és un vol d’anada i tornada. Diumenge a les 0:30, per al teu cos són més o menys dos quarts de deu del vespre: normal que no t’adormis. Dilluns a les 7:15, per a ell són les quatre i escaig de la matinada. Dimarts ja has fet mig viatge de tornada, just a temps per desfer-lo divendres.
L’estudi del 2012 també va veure que com més jet lag social tenia la gent, més alt li sortia l’índex de massa corporal, el número dels quilos segons la teva alçada. Això no prova que una cosa causi l’altra, compte.
Jo ho tinc clar, i aquesta nit li ho deixo anar a la meva companya de pis, que diumenge es va llevar a dos quarts de tres: el cap de setmana, no et llevis més de dues hores després que entre setmana. Si dilluns et sona a les 7:15, diumenge posa-la a les 9 encara que te n’haguessis anat a dormir a les 3, i si et caus de son, migdiada curta després de dinar. Aquell diumenge dorms menys, sí. Però a la nit et ve la son a la teva hora i dilluns no aterres de cap lloc.