
En alguns boscos humits, de nit, la fusta podrida brilla amb una llum verda tènue. No és cap truc: és un fenomen real que de vegades s'anomena foc follet, i el produeix el fong que descompon el tronc.
Es coneixen desenes d'espècies de fongs capaces d'emetre llum pròpia. Ho fan amb una reacció química semblant a la de les lluernes: una molècula que, en oxidar-se, allibera energia en forma de llum. La lluïssor és contínua, no parpelleja, i surt sobretot del miceli i d'alguns bolets.
Ja Aristòtil va descriure aquella llum freda que sortia de la fusta morta sense cremar-la. Durant segles va ser un petit misteri dels boscos.
Avui en sabem el perquè: la resplendor atrau insectes que, sense voler, s'emporten les espores a sobre. Un fong que encén un llum perquè altres reparteixin els seus fills.