Descongelar en aigua freda va més de pressa que a l'aire

Treu aquesta nit mig quilo de carn del congelador, posa-la en un bol amb aigua freda de l'aixeta i en mitja hora pot estar llesta. El mateix paquet, deixat al taulell des del matí, triga hores sense que ningú sàpiga quantes, i és l'únic dels dos mètodes que el Departament d'Agricultura dels Estats Units es nega a recomanar.

El taulell enganya perquè el toques. A migdia notes el paquet tou per fora i dónes per fet que a dins va igual. L'aire condueix la calor unes 25 vegades pitjor que l'aigua: mentre el cor de la peça continua sent un bloc de gel, la capa de fora fa hores que està tèbia.

Tèbia vol dir entre 4 i 60 graus, que és la franja on els bacteris d'una intoxicació es multipliquen a gust. Per això el límit que fa servir qualsevol manual són dues hores fora de la nevera, i baixa a una hora quan l'ambient passa dels 32 graus. Un paquet que fa sis hores que és al marbre en porta cinc i mitja de més a la part que et menjaràs.

El full oficial de l'USDA sobre l'assumpte —es titula «The Big Thaw», el gran desglaç— només admet tres camins, i el taulell no és cap dels tres. Són aquests, per ordre de pressa.

1. AIGUA FREDA — sopes d'aquí a 40 minuts

Comprova que l'envàs està tancat i no perd aigua. Si té un tall, passa'l a una bossa de tancament hermètic i treu-li l'aire: l'aigua que entra espatlla la textura i arrossega el que hi hagi a la pica.

Omple un bol amb aigua freda de l'aixeta i submergeix el paquet del tot. Si sura, posa-li un plat a sobre que l'enfonsi, sense obrir-lo ni punxar-lo.

Posa l'alarma a 30 minuts si és un paquet pla de filets o de carn picada, i compta fins a una hora si la peça és grossa. Aquest és el ritme que dóna l'USDA: mitja hora per cada mig quilo, i alguna cosa més quan mana el volum.

Canvia l'aigua cada 30 minuts. L'aigua que envolta l'aliment es va refredant, deixa de transmetre i el procés s'atura.

No facis servir aigua tèbia per anar més de pressa. L'aigua a una temperatura agradable per a la mà fica la superfície a la franja dolenta mentre el centre continua dur, i de passada comença a coure les vores.

A la mitja hora, prem el centre a través del plàstic. Si encara hi trobes un nucli rígid, renova l'aigua i dóna-li deu minuts més. Per als 600 grams d'un sopar normal, aquests deu minuts solen ser just el que falta.

Així que cedeixi, a la paella. El que s'ha descongelat en aigua freda es cuina immediatament: no val guardar-ho per l'endemà.

2. MICROONES — el vols per ara mateix

Treu qualsevol safata o filferro metàl·lic, passa el menjar a un recipient apte i fes servir el programa de descongelació, amb el pes posat si l'aparell el demana. Atura'l dues o tres vegades per girar la peça i separar el que s'hagi enganxat.

El microones escalfa a taques: deixa les vores tebes, de vegades mig fetes, mentre l'interior encara té gel. Per això, igual que amb l'aigua, es cuina just després. Descongelar al microones i tornar-ho a la nevera per al vespre ajunta els inconvenients dels dos.

3. NEVERA — tens un dia per endavant

Posa l'aliment en un plat fondo o una safata, a la balda de baix, i compta unes 24 hores per cada dos quilos. El plat recull el líquid que deixa anar i evita que degoti sobre el que hi hagi a sota.

És el més segur, perquè la peça sencera es manté tota l'estona a temperatura de refrigeració, i l'únic que et deixa canviar de plans: el que s'ha descongelat a la nevera aguanta un parell de dies més allà dins i es pot tornar a congelar sense cuinar-lo.

Un pollastre sencer o una peça gruixuda pot demanar més d'un dia.

Els tres mètodes donen per fet que el paquet va entrar al congelador amb la forma adequada. Mig quilo fet una bola triga bastant més del doble que aquest mateix mig quilo aixafat a dos dits de gruix, perquè el que mana és la superfície que toca l'aigua, no el pes.

Quan tornis del súper, aixafa la carn dins la bossa fins a deixar-la plana, treu-li l'aire, escriu-hi la data amb retolador i congela-la així. El sopar del mes que ve et costarà quinze minuts de bol.