Margen
Cada matí, a les vuit, el senyor Ferrer baixa al portal i rega el test buit que hi ha al costat de les bústies. Ho fa amb cura, fent cercles, com si la terra es pogués queixar. A l'edifici en fem broma: que si rega el record, que si el gerani és invisible.
Dimarts me'l vaig creuar a l'escala amb la seva regadora de plàstic i per fi em vaig atrevir a preguntar-l'hi. Em va mirar sense ofendre's. —No és buit —va dir—. És lent.
Dijous se'l va endur una ambulància. La seva filla em va demanar que li recollís el correu, i jo, sense que ningú no m'ho demanés, vaig començar a baixar a les vuit a regar el test. Fent cercles. Per si la terra es queixa.
Aquest matí hi havia un brot. Dues fulles mínimes, doblegades com mans. Vaig pujar a preguntar pel seu pare i la filla em va contestar que havia mort de matinada. Vaig tornar al portal a poc a poc, amb por que el brot ja no hi fos. Encara hi era. Ben verd. Acabat d'arribar d'algun lloc.