Dorms malament a l'hotel perquè mig cervell vigila

La primera nit en un hotel es dorm fatal, i la segona, al mateix llit i amb el mateix soroll de passadís, es dorm bé. El 2016 l'equip de Masako Tamaki, a la Universitat Brown, va publicar per què: aquella primera nit només dorm del tot mig cervell. L'altra meitat es queda de guàrdia.

Ho van mesurar fent dormir voluntaris dues nits seguides al laboratori, amb l'activitat de cada hemisferi registrada per separat. La primera nit, l'hemisferi esquerre tenia menys son profund que el dret, reaccionava més als xiulets estranys que li colaven al dorment i el despertava abans amb ells. La segona nit, amb els mateixos xiulets i el mateix llit, la diferència havia desaparegut.

El fenomen tenia nom des dels anys seixanta —efecte de la primera nit— i es donava per una nosa del laboratori: la gent dorm malament quan l'endollen a cables. El que no se sabia és que consistís en això, en mig cap fent guàrdia en un lloc que encara no ha decidit que sigui segur.

Els dofins i molts ocells dormen així tota la vida, amb un hemisferi despert per torns, i per això poden nedar o volar adormits. Nosaltres ho fem una sola nit per cada lloc nou, i per això a la segona ja ningú no sent l'ascensor.