La Sole té fins a la una per explicar quaranta quilos

—Efrén, apaga el motor i vine al vidre.

—Tinc el de Zorroza a les dotze.

—En Bengoetxea arriba a la una i porta imprès el full de les diferències de tara. Hi surts tres vegades aquest setembre, i les tres vegades la diferència la vaig apuntar jo.

—Tu?

—Jo. És la meva feina apuntar-les. El dia 4, el 17 i avui: carregat em dones 24.180 i en tara em dones 8.900.

—Doncs ja està: quinze mil dos-cents vuitanta de ferralla.

—La meva tara és 8.940.

—La teva tara és 8.940 en quaranta-un albarans seguits des del març. Per això ho vaig apuntar.

—Haurà plogut a dins. O serà el gasoil.

—Plou, sí, i si s'hagués mullat pesaries més, no menys. I el gasoil de tres-cents metres de pati no són quaranta quilos, que són quaranta-vuit litres.

—La bàscula, doncs.

—La van contrastar el 9 d'abril amb sis peses patró de cinc-cents quilos i tens el certificat penjat darrere teu, tapat amb l'espatlla. I la lona la vas tornar a pujar abans de pesar, que et vaig veure ficar-la al cofre.

—Doncs no ho sé.

—Ja. Jo tampoc, i fa tres setmanes que no ho sé. El que sí que sé és que una bàscula que s'espatlla no encerta tres vegades el mateix número, i a mi m'han sortit 8.900, 8.900 i 8.900.

—I què vols de mi?

—Dues hores. Puja un altre cop a la bàscula i baixa a explicar-m'ho.

—Hi vaig.

—Para. Tens el segon eix fora del tauler. Un metre enrere.

—Així.

—8.900.

—Doncs ja ho has vist.

—Ja ho he vist dues vegades, que no és el mateix que veure-ho una. Baixa i vine al vidre.

—Sole, que tinc el de Zorroza a les dotze.

—I jo tinc el full d'en Bengoetxea damunt de la taula. La columna es diu «diferència de tara» i l'any passat va sumar onze mil euros. A l'agost van sortir de la ruta l'Hilario i el noi dels Retolaza, i tots dos se'n van anar sense que ningú els provés res: el que va faltar va ser qui expliqués els quilos.

—Jo no t'he robat res a la vida.

—Ho sé. Si em pensés que em robes no t'hauria donat dues hores, t'hauria donat el full. El que passa és que a la una he d'explicar quaranta quilos que no entenc, i jo no explico el que no entenc.

—Paga'm els 15.240 i ens n'oblidem.

—Ah. Ara sí que saps quant és?

—…

—Efrén. Quaranta-un albarans amb 8.940. Tres dies d'aquest mes amb 8.900. Sempre la mateixa quantitat de menys, sempre en la pesada de tara i sempre a la mateixa hora del matí.

—Va bé.

—Va bé, què?

—Que obris la porta i surto a dir-t'ho a fora.

—Digues-m'ho pel vidre, que està plovent.

—No t'ho diré pel vidre amb l'altaveu posat i el pati al davant.

—…

—Obre'm.

—Passa. Neteja't les botes, que això és una caseta, no un garatge.

—Sole, tu per què creus que jo entro a un quart de deu i no a les vuit com tothom?

—Perquè dorms.

—Perquè a les vuit en Bengoetxea és al pati.

—Continuo sense entendre't.

—La Nata.

—Qui és la Nata?

—La meva gossa. Un creuament de mastí, negra i amb una orella partida. La vaig pesar el mes passat a la veterinària de Basurto perquè ja és gran i cal vigilar-la: trenta-vuit quilos justos.

—Trenta-vuit.

—Trenta-vuit. La teva bàscula va de deu en deu, oi? Doncs per això et surten quaranta.

—…

—Va amb mi a la cabina. Des que em vaig quedar sense la nau d'Ortuella, que era on dormia ella. Va amb mi a Zorroza, a Amorebieta i a tot arreu, i avui és darrere el mur del magatzem, a l'ombra, asseguda.

—Continua.

—Quan entro carregat, va a dins amb mi. Quan descarrego, la baixo i la deixo darrere el mur, perquè la grua la posa nerviosa des que li va caure una planxa a dos metres. I després pujo a pesar la tara i m'oblido de tornar-la a pujar. I surt el que surt.

—Surt 8.900.

—Surt 8.900.

—I el dia 4 i el 17 també era la Nata darrere el mur.

—El 4 i el 17 també.

—…

—Al reglament del pati diu que no poden entrar animals. El vaig signar jo el 2021. Si ho dic, em treuen la ruta. I amb la ruta se'n va la lletra del cap tractor, que són quatre-cents vuitanta euros al mes fins al 2028. I no sé què faig amb la gossa.

—Efrén, tu saps què m'estaves demanant?

—Que et pagués els quilos.

—No. M'estaves demanant que apuntés que has portat quaranta quilos de ferralla que no has portat. A vuitanta-cinc cèntims són trenta-quatre euros, tres vegades al mes, amb el meu número d'operadora a la cantonada del paper.

—No ho havia pensat així.

—Ja ho sé. Per això he obert la porta.

—I per què ho vas apuntar, doncs?

—Perquè el dia 4 era un número i el 17 eren dos números iguals, i dos números iguals no es poden callar. Si me'ls hagués guardat, avui seria aquí tapant una cosa que no entenc, i dilluns tapant-la altra vegada, i al desembre ja no seria teu el problema: seria meu i faria tres mesos.

—Podies haver-m'ho dit el 17.

—El 17 t'ho vaig dir. Et vaig dir que et faltava pes i tu em vas dir que plovia.

—…

—I ara què?

—Ara vés a buscar la gossa.

—Com?

—Vés a buscar la gossa, puja-la a la cabina i pesa. Si va dins quan entres carregat, ha de ser dins quan peses la tara, igual que el termos i que les dues rodes de recanvi que portes aquí des que et conec. Ningú no et demana que l'amaguis: et demano que la pesis.

—I si la veu en Bengoetxea?

—En Bengoetxea és a Derio fins a la una. Corre.

—…

—8.940.

—8.940.

—15.240 de ferralla. Això és el que has portat i això és el que et pagaré.

—Sole, els trenta-quatre euros de les altres vegades…

—Els trenta-quatre euros no existien. Mai no van existir. Fa tres setmanes que cobres una gossa.

—Ja.

—Ja, no. Són seixanta-vuit euros, els del dia 4 i els del 17. I aquells dos albarans estan signats, tancats i pagats.

—I això com s'arregla?

—Com s'arregla tot aquí: amb un altre paper. Faig un albarà de rectificació amb la data d'avui, els dos números dels albarans vells i el motiu escrit. «Tara corregida per acompanyant no pesat.» Seixanta-vuit euros que et descompto del pagament del divendres.

—En Bengoetxea ho llegirà.

—És clar que ho llegirà. En Bengoetxea fa dos mesos que busca algú que li expliqui una columna del seu full, i li donaré l'única explicació que ha tingut en tot l'any: signada, amb el pes de la gossa, la data de la veterinària i el nom del lloc on la van pesar. I saps què en farà?

—Fer-me fora.

—Fer posar un cartell a l'entrada que digui que els acompanyants es pesen. Perquè els onze mil euros de l'any passat no seran tots gossos, Efrén, però algun n'hi haurà.

—…

—I ara escolta'm bé, perquè no t'ho repetiré. A partir de demà entres a un quart de nou, carregat, amb la gossa a dins, i peses. Descarregues, tornes a pujar amb la gossa a dins, i peses. El dia que la Nata no vagi al camió m'ho dius abans de pujar i jo escric «tara sense acompanyant» a la casella d'observacions, que per això hi és i hi és des que existeix el formulari.

—Porta'm l'albarà de Zorroza abans de les tres, Efrén, i no em facis pesar res dues vegades en el que queda de mes.