MargenEl silenci té accent. El teu queia cap a l'esquerra, com la pluja a les finestres velles.
Hi ha silencis que són portes i silencis que són parets amb un quadre penjat perquè no notis la humitat.
Vaig aprendre a llegir-los com qui llegeix un idioma sense vocals: endevinant, tremolant, demanant perdó per endavant.
L'últim que em vas deixar encara no l'he traduït. El tinc aquí, entre les costelles, com una paraula estrangera que significa massa coses i cap que em serveixi.
Potser volia dir torna. Potser volia dir vés-te'n. Tots dos s'escriuen igual quan ningú no els pronuncia.