El Canadà i Dinamarca es van deixar licor 38 anys en una illa

Tom Høyem, ministre danès per a Groenlàndia, va aterrar en helicòpter el 1984 sobre un penyal pelat de l'estret de Nares, el braç de mar glaçat que separa el Canadà de Groenlàndia. Hi va plantar una bandera, hi va deixar una ampolla d'aiguardent i una nota escrita a mà: «Benvinguts a l'illa danesa». Allà va arrencar una disputa de trenta-vuit anys en què els dos països es van anar tornant banderes i ampolles sobre 1,3 quilòmetres quadrats de roca.

L'illa es diu Hans —Tartupaluk en groenlandès— i cabria dins d'un aeroport mitjà. No té aigua dolça, ni un arbre, ni un habitant. El 1973, quan el Canadà i Dinamarca van signar la frontera marítima, els negociadors van traçar la línia fins a la vora, la van interrompre 875 metres i la van reprendre a l'altre costat. Es van deixar l'illa sense repartir.

Des d'aleshores, cada expedició que hi pujava retirava la bandera del veí, hi plantava la seva i hi deixava una ampolla. Els danesos hi portaven aiguardent; els canadencs, whisky. La premsa en va dir «la guerra del whisky»: trenta-vuit anys sense un tret, sense un ferit i sense un sol tribunal. El més greu que va passar va ser el 2005, quan el ministre de Defensa canadenc, Bill Graham, hi va desembarcar de visita i Copenhaguen va respondre amb una nota de protesta.

El 14 de juny del 2022, Mélanie Joly i Jeppe Kofod, ministres d'Exteriors del Canadà i de Dinamarca, van signar el repartiment a Ottawa: l'illa es talla gairebé per la meitat seguint una esquerda natural. El Canadà, que fins aquell dia només tenia frontera terrestre amb els Estats Units, va estrenar la segona de la seva història.