Margen
Pagaries 129 dòlars per veure el teu grup preferit d'ara d'aquí a deu anys. Per veure avui el grup que era el teu preferit fa deu, en pagaries 80. Els dos números surten del mateix experiment i mesuren una cosa que gairebé tots fem malament: calcular quant canviarem.
Aquesta setmana he llegit un fil en un fòrum d'estudiants. Una noia de segon de batxillerat dubtava entre Filologia Anglesa, Traducció i Història de l'Art, i el que de debò la tenia amoïnada era una altra cosa: ser tímida i no fer amics si marxava a una altra ciutat. A sota, algú li deia que molta gent es canvia de carrera l'any següent i que el pitjor és la vergonya de reconèixer-ho.
M'hi vaig quedar una estona, perquè jo vaig fer Psicologia convençuda que acabaria a Recursos Humans i porto dos anys de màster sanitari i tres migdies per setmana de monitora de menjador amb nens de sis anys. La de 17 anys que va omplir aquella preinscripció no hauria signat això ni boja.
Això està mesurat. El 2013, Jordi Quoidbach, Daniel Gilbert i Timothy Wilson van publicar a Science sis estudis amb més de 19.000 persones de 18 a 68 anys. A uns els van demanar que recordessin quant havien canviat els últims deu anys. A d'altres, que calculessin quant canviarien els deu següents. Personalitat, valors i gustos: la mateixa història a totes les edats. Tots deien que havien canviat molt i tots deien que d'ara endavant, poc.
L'estudi del concert és el que es veu millor, perquè aquí l'error costa diners. En aquell, el quart dels sis, hi van participar 170 persones de 18 a 64 anys. A unes els van preguntar quant pagarien avui per veure el seu grup preferit actual tocant d'aquí a deu anys. A les altres, deu anys més grans, quant pagarien avui per veure tocar aquesta setmana el grup que va ser el seu preferit fa una dècada. Els primers hi posaven 129 dòlars. Els segons, 80. Un 61 % més per un gust que, segons els que ja hi han passat, se't caurà.
Dos avisos perquè no t'enredin amb això. No van seguir ningú durant deu anys: van comparar els de 24 amb els de 34, i d'aquí surt la diferència. I l'efecte es feia més petit amb l'edat, però no desapareixia en cap tram. Els de 58 també deien que ja estaven bastant acabats.
Ara el que penso jo, que és una altra cosa. Que sàpigues què t'agrada avui no t'ho discuteix ningú. El que no et crec és que sàpigues què t'agradarà el 2036. La noia del fòrum té por de ser tímida, i als 17 la timidesa sembla el teu caràcter; a mi, als 22, ja em semblava una altra cosa, una temporada llarga que se'm va passar servint macarrons a trenta criatures alhora.
Així que no et dic que triïs pensant en qui seràs, perquè això no ho saps i l'estudi diu que ho calcularàs malament. Tria el que menys et tanqui. De cada opció mira una sola cosa: quant costa sortir-ne d'aquí a dos anys.
I abans d'anar a dormir fes la prova curta. Busca la cançó que tenies en bucle el 2021 i posa-te-la sencera. Si et fa vergonya, ja tens la resposta i t'ha costat tres minuts.