
Un núvol normal de bon temps — un cúmul blanc i esponjós — fa al voltant d'un quilòmetre cúbic. A dins duu mig gram d'aigua per metre cúbic: gairebé res. Però multiplica aquest gairebé res per mil milions de metres cúbics i surten unes 500 tones d'aigua surant sobre el teu cap. El pes d'un centenar d'elefants.
I per què no cau? Perquè aquesta aigua no és un bloc: són milers de milions de gotes d'una centèsima de mil·límetre, tan petites que cauen a un centímetre per segon, mentre l'aire càlid que puja des del terra les empeny amunt més de pressa del que baixen. El núvol no sura: està caient contínuament, i perdent la cursa.
Quan les gotes s'ajunten i s'engreixen, la cursa canvia de guanyador. D'això en diem pluja.
I els núvols de tempesta juguen en una altra lliga: un cumulonimbus pot carregar centenars de milers de tones. Un portaavions surant sobre el barri.