Margen
Tota camisa nova porta amagat un sobre mínim, una bosseta transparent amb un botó que ningú no ha demanat.
El guardes al calaix de la cuina, amb les piles dubtoses i les claus de portes que ja no existeixen.
Allà s'hi està anys, seriós com un soldat que mai no criden a files, sostenint sense saber-ho la possibilitat sencera del desastre.
La camisa es gasta, passa de moda, acaba feta drap de netejar vidres. El botó no. El botó segueix al seu sobre, intacte, disponible, com certs afectes de reserva que no fem servir mai i que tot i així —què hi farem— ens corden.