Morta el 1931, or olímpic cinc anys més tard

El juny de 1931 un home va posar Betty Robinson al maleter del seu cotxe i la va portar a una funerària de Chicago: l'havia donat per morta després d'un accident d'avioneta. Un infermer li va trobar pols pocs minuts després. Cinc anys més tard, a Berlín 1936, Betty guanyava l'or olímpic amb el relleu 4 × 100 dels Estats Units.

Robinson tenia setze anys i només quatre competicions a l'esquena quan va córrer els 100 metres llisos a Amsterdam 1928, la primera edició en què la prova es disputava en categoria femenina. Va guanyar l'or. Tres anys més tard, un cosí seu la va treure a provar una avioneta prop de Chicago; l'aparell va caure en un pantà. Ella va passar set setmanes en coma i més de sis mesos en cadira de rodes. El genoll esquerre se li va quedar tan rígid que mai més no va tornar a sortir dels tacs: el gest d'arrencar els 100 llisos era físicament impossible. Va tornar a caminar el 1932 i a córrer el 1935, però només relleus, perquè l'equip passa el testimoni des d'una posició dreta, sense ajupir-se.

A Berlín, amb vint-i-quatre anys i el genoll soldat, va córrer la tercera posta i els alemanys anaven al davant fins a l'últim canvi, on van deixar caure el testimoni. Estats Units va guanyar per mig segon. Robinson va viure fins al 1999 i explicava la història sense dramatisme, sempre amb la mateixa frase: «un paio va pensar que estava morta, però no ho estava».