← Totes les lectures

Poema · Del catàleg de Margen

La Fátima cobra el minut que tardaràs

Entres al McDonald’s a un quart de cinc, vas al lavabo, la senyora de la neteja acaba d’escurar i et somriu amb el drap a la mà.

Es diu Fátima —ho has vist a la targeta, la porta penjada al pit— i cobra el minut que tu tardaràs.

S’aparta. T’esperes. La mires entrar a l’altre lavabo i tornar a començar.