Napoleó no era baixet

A l'informe de la seva autòpsia, el 1821, Napoleó feia «cinc peus i dues polzades». El detall que gairebé ningú no va traduir bé: eren peus francesos, més llargs que els anglesos. Convertit, sortia al voltant d'1,69: la mitjana —o una mica per sobre— d'un francès del seu temps.

El mite el van fabricar, sobretot, els caricaturistes britànics. James Gillray el va dibuixar durant anys com «Little Boney», un nen furiós amb botes enormes, i aquella imatge va creuar Europa més de pressa que els seus exèrcits. La seva pròpia escorta va fer la resta: els granaders de la Guàrdia Imperial havien de superar una estatura mínima i duien gorres de pell de gairebé mig metre. Envoltat de gegants escollits, qualsevol sembla petit.

Dos segles després encara anomenem «complex de Napoleó» la necessitat de compensar una estatura baixa. És a dir: hem batejat un complex amb el nom d'un home que feia l'alçada normal. La propaganda, quan funciona, no dura anys. Dura segles.