San Diego va pagar 10.000 dòlars per pluja i en va rebre 24 dies

Charles Mallory Hatfield venia màquines de cosir al sud de Califòrnia, on es va criar, abans de dedicar-se a la pluja per contracte. El desembre de 1915 va oferir a l'Ajuntament de San Diego omplir l'embassament de Morena per 10.000 dòlars, i cobrar només si se'n sortia. Va ploure vint-i-quatre dies seguits. El que va passar després amb aquells 10.000 dòlars va tardar vint-i-dos anys a decidir-se en un tribunal.

Morena és a gairebé cent quilòmetres a l'est de la ciutat. Hatfield es presentava com a pluvicultor, fabricant de pluja per encàrrec, i deia conèixer una barreja secreta de vint-i-tres productes químics que atreia la humitat.

La seva primera proposta era escalonada: gratis fins a les quaranta polzades d'aigua, poc més d'un metre, i mil dòlars per cada polzada, dos centímetres i mig, entre quaranta i cinquanta. L'Ajuntament va preferir un número rodó i va votar 10.000 dòlars pagadors quan l'embassament fos ple. Mai no es va signar cap contracte formal: Hatfield va tirar endavant amb un acord de paraula, i això decidiria la resta de la història.

Va aixecar les seves torres de fusta vora Morena, al nord del poble de Campo, hi va col·locar unes safates amb la fórmula i va començar a treballar l'1 de gener de 1916.

El dia 5 va començar a ploure. El 10 l'aigua ja queia amb força. Després van arribar dos temporals seguits i la regió va encadenar vint-i-quatre dies de pluja. Morena va assolir el nivell promès, però l'aigua va continuar baixant de les muntanyes, va desbordar rius, va tallar carreteres i va aïllar poblacions. Res de la recepta de Hatfield no demostrava que ell hagués causat el temps: els meteoròlegs ja havien descrit condicions favorables per a grans tempestes al sud de Califòrnia.

El 27 de gener va cedir la presa de Lower Otay. Una paret d'aigua de fins a dotze metres va recórrer la vall cap al mar i va arrasar habitatges, vies i conreus. Uns quilòmetres al sud, el riu Tijuana es va endur aquella mateixa tarda Little Landers, una colònia agrícola de San Ysidro que va rebre l'avís massa tard perquè escapés tothom. El San Diego History Center compta vint morts aquella jornada; el forense del comtat va donar una cinquantena per a l'episodi complet.

Hatfield va tornar a l'Ajuntament a cobrar els seus 10.000 dòlars. San Diego es va oferir a pagar-los amb una condició: que assumís també les reclamacions per danys, que ja sumaven tres milions i mig de dòlars. S'hi va negar, va rebaixar la seva petició a 4.000 i va acabar denunciant la ciutat.

Per cobrar havia de demostrar que la pluja era seva; demostrar-ho el convertia en responsable de la riuada. El pleit es va arrossegar dues dècades. El 1938, un tribunal va resoldre que aquella pluja havia estat un acte de Déu: allò el va alliberar de pagar els danys i, amb el mateix argument, el va deixar sense els seus 10.000 dòlars.

Hatfield va continuar venent pluja per contracte en altres comtats durant anys i va morir el 1958 sense haver cobrat ni un dòlar de San Diego.