MargenEl costat esquerre del llit segueix sent un país estranger del qual no tinc visat.
Dormo a la meva frontera, enganxat a la vora, com si encara calgués deixar lloc per a una duana que ja va tancar les portes.
He intentat annexionar el territori: estiro un braç, ocupo, poso un llibre on abans hi havia algú. Però el llibre no respira, no fa escalfor, no es queixa quan li robo el llençol.
La geografia del cos té mala memòria: segueix traçant el mapa d'un continent que es va enfonsar sense avisar, dibuixant de nit les costes d'una illa que ja no apareix en cap carta nàutica del present.
Em desperto al mig del llit com un explorador que arriba, per fi, al centre d'un país deshabitat i descobreix que la conquesta no era de l'altre costat: era aprendre a habitar sencer allò que durant anys vaig compartir a mitges.