Gaspar va parar el vaixell 22 minuts en plena regata

Ramiro: com a president del comitè de disciplina t'envio l'expedient 4/2026 firmat i, a part, aquesta carta, que no va a dins.

Va a part perquè l'expedient el llegirà un advocat que no ha navegat mai a la vida i queda fred com una radiografia, i perquè hi ha una cosa a dins que no vull que es converteixi en una casella d'un formulari.

T'ho explico per ordre.

El diumenge es va córrer la vint-i-quatrena Costa da Mariña Lucense, catorze vaixells, sortida a les 15:10 des de Burela. El vent del nord-oest va pujar a força 6 a mitja tarda, que són uns cinquanta quilòmetres per hora i mar rompent, i per això a les 15:48 vaig anunciar pel canal 72 de la ràdio que entrava en vigor la instrucció 12.3: armilla i arnès obligatoris per a tota la tripulació. L'arnès és la corretja amb què et lligues al vaixell perquè, si caus, caiguis a l'aigua però no et quedis enrere. Ho vaig apuntar amb la llista de qui n'acusava recepció, com sempre. El *Rula* en va acusar recepció a les 15:49. El *Ninfa de Burela* no en va acusar recepció mai, i això en aquell moment em va semblar una deixadesa; ja veuràs que no ho és.

A les 18:40, dins de termini, Olegario Pontes, armador i patró del *Rula* i propietari de la fàbrica de gel de la llotja, em va presentar una protesta contra el *Ninfa*. Dos motius: motor i ajuda exterior. Demanava la desqualificació.

I tenia amb què. El rastrejador del *Ninfa* —l'aparell obligatori que envia la posició cada trenta segons— diu això: a les 16:06 va a 6,1 nusos rumb nord-est; a les 16:07 marca 0,0; segueix a 0,0 vint-i-dos minuts, a uns tres-cents setanta metres de la punta de la Rapadoira, davant de Foz; a les 16:29 arrenca i a les 16:31 va a 6,4 nusos, uns dotze quilòmetres per hora, en línia recta. Un vaixell parat vint-i-dos minuts a mitja prova i després una recta neta a 6,4 nusos és, vist en una pantalla, exactament el que sembla. Va creuar la meta novè de catorze. A les 16:06 anava primer de la seva classe.

Vaig citar Gaspar Irurzun, patró del *Ninfa*, percebeiro d'ofici —home que arrenca percebes de les roques amb una rasqueta i una corda—, quaranta-quatre anys. Va estar quaranta minuts assegut davant del comitè i va dir tres frases. «Vaig parar.» «El que em posin, m'ho poso.» I, quan li vaig preguntar pel motor, que no l'havia arrencat. Li vaig preguntar per què va parar i no va contestar. El vaig advertir que no contestar li podia costar la desqualificació i va firmar el formulari de penalització allà mateix, sense llegir-lo, amb el meu bolígraf.

A les 21:05 vaig suspendre. A aquella hora, Ramiro, jo tenia una protesta que anava a prosperar i un patró que es deixava desqualificar sense obrir la boca, i et juro que l'única cosa que vaig pensar va ser que havia arrencat el motor i que almenys tenia la decència de no mentir-me.

Tres coses em grinyolaven i les vaig apuntar sense saber què fer-ne. Una: a les 19:30 vam inspeccionar el *Ninfa* amarrat i el precinte del motor era intacte. Dues: damunt del banc de babord hi havia un arnès mullat amb un número d'inventari pintat a mà, EV-7, de l'escola de vela infantil del club, entregat a Noa Irurzun, onze anys, la seva filla. Tres: a la gravació del canal 72, a les 16:27:10, hi ha una veu d'home que diu una sola paraula, «dins», sense identificar-se i sense donar indicatiu. És la veu de Gaspar. La reconec perquè fa nou anys que li canto sortides.

Com pot ser que no ho veiés ningú més m'ho vaig preguntar tota la nit. Perquè no hi havia ningú més. El vaixell de premsa va fer dues fotos en tota la tarda, a les 15:14 i a les 16:52, i a totes dues es veu aigua grisa; el vaixell de premsa anava a les 16:07 amb el cap de la flota, molt per davant. El *Rula* obria i el *Ninfa* era l'únic que el seguia de prop; els altres dotze anaven més de mitja hora enrere. Darrere del *Ninfa* no quedava ningú.

A les 23:10 es va presentar a l'oficina Sabela Quintás, vint-i-tres anys, tripulant del *Rula*, estudiant de segon de la Nàutico-Pesquera i cambrera de temporada al passeig. Portava dos folis escrits a mà i va demanar que s'incorporessin. S'hi van incorporar, i amb ells l'expedient es va girar del tot.

A les 16:04, en una trabujada mal donada —el gir en què la vela creua d'un costat a l'altre amb el vent per darrere—, la botavara, que és el pal horitzontal que aguanta la vela per baix, la va escombrar i la va tirar per la banda d'estribord. No portava arnès. Al *Rula* n'hi ha dos i els portaven posats l'armador i el tàctic. Portava armilla d'escuma, de les que no s'inflen, i amb força 6 i l'aigua a catorze graus això li donava una hora llarga i no gaire més.

Va veure el *Rula* seguir.

El *Ninfa* va parar. Gaspar va caure a sotavent —el costat per on s'escapa el vent—, va tornar sobre el seu propi rumb, es va lligar l'arnès de la seva filla al balcó de popa i es va ficar a l'aigua fins a la cintura per agafar-la per l'armilla, perquè ella ja no podia tancar les mans. Escriu que del fred se'n recordava menys del que esperava, i que el que recorda pitjor és com li costava comptar: anava comptant onades per saber quant feia que hi era i els números se li perdien a la meitat. I que quan va veure venir el casc del *Ninfa* de perfil va pensar que no l'havia vista, perquè venia massa a poc a poc.

Va estar vint-i-dos minuts entre l'aigua i la banyera del *Ninfa* —la banyera és el buit on va la tripulació— abans que la tapessin amb dos sacs de vela secs. Es va quedar dins de la cabina la resta de la prova i va baixar al pantalà a les 18:10, quan ja no hi havia ningú. Per això ningú no la va comptar: el diari de meta compta vaixells, no tripulants, i a nosaltres ens consta la tripulació de la sortida.

I ara el que va escriure al segon foli, que és la raó d'aquesta carta.

Necessita tres-centes hores de mar firmades per al títol. Les firma el patró amb qui t'embarques. Les seves les firma Olegario Pontes i li queden cent vint. A les 17:30, al pantalà, Pontes li va dir que un home a l'aigua sense arnès és una inspecció, una sanció i el final de la temporada del *Rula*. Ella va demanar a Gaspar que no digués res. Gaspar li va dir que bé.

O sigui que quan jo el tenia assegut al davant advertint-lo que el desqualificaria, ell ja sabia que amb una frase se salvava, i havia donat la paraula a una noia de vint-i-tres anys. Aquí hi ha el que no vull que es converteixi en una casella.

L'última cosa la va escriure ella sola, sense que ningú li ho demanés: «El que no sabia a dos quarts de sis és que anava a protestar contra ell. Les hores me les firmarà un altre.»

A l'expedient veuràs que desestimo la protesta, que concedeixo al *Ninfa* el lloc que ocupava a les 16:06 i que desqualifico el *Rula* per la 12.3, amb l'agreujant que l'incompliment va consistir a no portar material de seguretat per a tres dels seus cinc tripulants. El de Pontes protestant el vaixell que va treure de l'aigua la seva pròpia tripulant, i negant-m'ho tres vegades, t'ho passo a tu i no vull opinar més. I he escrit a la Nàutico-Pesquera a un sol efecte: que a la noia no li descomptin les hores d'aquest cap de setmana.

Em queda explicar-te com va acabar el diumenge. Vaig baixar al moll a les 00:20 a notificar-ho a Irurzun, perquè a aquella hora ja estava carregant el cotxe per anar al percebe amb la baixamar. Li vaig dir que la protesta s'havia desestimat, que se li tornava el primer lloc i que podia recollir el formulari que havia firmat sense llegir.

I això de l'acusament de recepció, que et vaig dir que ja ho veuries: Gaspar no acusa recepció de res, Ramiro. Ni de la instrucció 12.3 ni d'una desqualificació. Va firmar sense llegir pel mateix que no va contestar.

No va preguntar pel lloc. Va dir això: «L'arnès és de la meva filla. El vull de tornada abans del dissabte, que té lliga.»

Fermina Olazábal, jutgessa principal de la federació gallega de vela