El Registre Nacional accepta el nom d’una mestra morta

Abans: Casimiro Lete, autor del llibre de 1974, va signar la sol·licitud amb una condició escrita a mà: que la mestra Herminia Sasal hi figuri primer.

El 18 de juny quedaven quaranta títols al carro i la casella de l'article nou es tancava a les dues de la tarda. Ainhoa Cortabarria, restauradora de la Biblioteca Provincial d'Osca, va escanejar a les nou i vint els dos fulls grapats, amb la signatura en tinta de Casimiro i les tres línies atapeïdes del marge, i els va enviar al Registre Nacional.

A un quart d'onze l'expedient va tornar. No venia denegat: venia retornat, que és una altra cosa i és pitjor, perquè retornat vol dir començar de nou amb el rellotge en marxa.

Fabián Oyarzun, cap de sala, va llegir el motiu per damunt de la seva espatlla.

—«El nom consignat en primer lloc no coincideix amb el que figura a l'expedient de la coautora» —va dir—. I a sota el posen sencer.

—Herminia Sasal Nogueras —va llegir l'Ainhoa.

—I a la sol·licitud hi diu Bergua.

—El va escriure ell, a mà, sense consultar res.

—Doncs si no coincideix lletra per lletra, no entra. Un nom mal posat no és un nom.

L'Otilia Bergua, catalogadora del fons antic des de feia trenta-un anys, va pujar del soterrani amb la caixa de l'escola d'Ayerbe i la va obrir sobre la taula de treball. A dins hi havia encara les matrícules, les actes i els comunicats mensuals del 68 al 79. Va treure el comunicat de gener de 1974 i el va deixar al costat del formulari.

—Signat per ella i escrit a màquina per ella —va dir—. Aquest paper el guarda l'Administració des de fa seixanta-quatre anys. Si el Registre vol una acreditació de la coautora, se l'està demanant a si mateix.

—El comunicat val —va dir en Fabián—. El full d'en Casimiro, no. S'ha de corregir i tornar a signar en tinta.

—Ayerbe és a quaranta quilòmetres.

—I la casella tanca a les dues.

L'Ainhoa va imprimir el full corregit a un quart menys cinc d'onze i va sortir amb ell dins d'una carpeta de gomes. Va arribar a Ayerbe a les dotze i deu.

En Casimiro Lete Arbués, vuitanta-nou anys, jubilat, va llegir el paper dues vegades amb la lupa abans d'agafar el bolígraf.

—Nogueras? —va preguntar.

—És el que consta al seu expedient de mestra.

—Al poble era la senyoreta Herminia. El segon cognom no l'he sabut mai. —Va deixar la lupa—. I això no em tomba la condició?

—És la mateixa condició. Només canvia una paraula.

—Doncs llegeixi-me-la un altre cop.

L'Ainhoa la hi va llegir en veu alta, sencera, amb el nom corregit. En Casimiro va escriure les tres línies de nou al marge, més a poc a poc que la primera vegada, i va signar dins del requadre. Després va doblegar el paper per la meitat, es va quedar mirant-lo i el va tornar a obrir.

—Digui'm una cosa. Si això surt, on es llegeix?

—A la fitxa de l'exemplar. I al catàleg de l'Estat.

—I al llibre, no.

—Al llibre, no. El llibre és de 1974.

—Ja. —Li va tornar els fulls—. Ella corregia els deures amb llapis vermell i sempre escrivia el nom sencer a dalt. Deia que una feina sense nom és de l'escola, no de ningú.

L'Ainhoa va fotografiar els dos fulls a la taula de la cuina, amb el comunicat de gener de 1974 al darrere, i ho va enviar tot a un quart menys cinc de dues. Va tornar a Osca sense música, va verificar nou títols més abans de les sis i va deixar el carro en trenta-un.

A dos quarts de set l'Otilia va baixar dues caixes més i es va asseure al davant amb la seva llista de quatre-cents títols.

—Si això surt, no surt només per al 215 —va dir—. Surt un número d'expedient. I un número d'expedient és el que et demanen quan arribes amb el segon cas.

—Té vostè un segon cas?

—Tinc quatre-cents títols i trenta-un anys mirant-los. Algun n'hi haurà. —Va alinear les caixes amb el cantell de la taula—. El que no tenia fins avui era on portar-ho.

L'Ainhoa va deixar la llista sota el formulari. A un quart de set en va verificar un més i va baixar el carro a trenta.

El telèfon de la sala va sonar a les set i quaranta. El rellotge de paret, onze minuts avançat des del març, marcava les set i cinquanta-una.

—Carmela Ibarrola, tècnica del Registre Nacional —va dir la veu—. Li confirmo la resolució d'aquesta tarda. Acceptada l'autoria compartida sobre «Oficios de invierno», Osca, 1974. Expedient 2038/1174.

—Amb els dos noms?

—Amb els dos, en l'ordre que va demanar el sol·licitant. Primer Herminia Sasal Nogueras, segon Casimiro Lete Arbués.

—Quantes n'aproven, d'aquestes?

—D'autoria compartida amb una coautora difunta? Comptant la seva —va dir la Carmela—, una. Des de 1987.

L'Ainhoa va apuntar el número a la seva llibreta, a la mateixa pàgina on el dimarts havia ratllat les catorze verificacions falses: 2038/1174. A sota hi va escriure l'hora, les set i quaranta, i va restar el que quedava fins que els camions entressin pel moll del darrere: deu hores i vint minuts.