El quadrat de grava

Torno tard pel parc des que treballo al torn de tancament. A les dues en punt arrenquen els aspersors, i sempre em fixo en el mateix: un dels braços d'aigua escombra un quadrat de grava pelada on no hi ha ni gespa ni parterre, res per regar. Un matí ho vaig comentar al jardiner. Em va ensenyar el plànol de reg: aquell circuit no hi figura. L'han desconnectat dues vegades, va dir, i al cap d'una setmana torna a obrir-se sol. Ja ni ho intenten. Al bar de la cantonada hi ha fotos velles del barri. En una dels anys setanta, on avui hi ha la grava, hi ha un estany: nens ajupits, un gos bevent, vaixellets de paper. El van tapar quan van fer l'aparcament. Ahir a la nit hi vaig passar a les dues, com sempre. L'aigua queia sobre la grava i la grava mullada feia olor d'estany: d'aigua amb anys, de moneda enfonsada. M'hi vaig quedar una estona mirant. Hi ha llocs que no aprenen a estar secs.