Cinc dies abans del 14 la 214 surt del dipòsit

Abans: La Chelo va donar 25 minuts i dos rotlles de paper tèrmic del 57. La Ruth i el Yeray es van quedar sols al dipòsit.

A les 5:03 el registrador va deixar anar la línia 00:47 TANCAMENT PORTA i va continuar imprimint. Cinc dies faltaven per al 14 d'octubre, la data en què l'empresa nova buidaria la nau; a la Ruth Anglada, vint-i-dos anys, tres setmanes de contracte, li sobrava temps per a tot menys per a pensar.

El Yeray Fabra, tècnic de manteniment, li va passar el segon rotlle i va tornar a connectar la bateria a la caixa grisa cargolada darrere del seient del copilot. La tira queia fins a terra com un ris llarg, amb les línies dobles pintades a sobre:

01:12 ARRENCADA CLAU 02 01:33 TANCAMENT PORTA 01:34 APAGAT MOTOR

—Aquesta és l'última —va dir el Yeray—. La 02 va apagar el motor a la una i trenta-quatre. Després ja no hi ha res fins a l'arrossegament de la grua.

La Ruth va deixar que la tira anés caient fins que es va parar. Quaranta-un centímetres. La va mesurar amb el regle del mostrador. Va tallar per la marca que separava l'última línia del blanc i va doblegar la tira dues vegades amb compte, sense arrugar-la, i la va guardar en un sobre petit dels que a l'oficina fan servir per a les claus. En un altre sobre hi va posar la còpia del full d'entrada del 3 de juliol de 2023 que havia tret de l'arxiu de paper el dia 1: la que duia imprès a dalt a l'esquerra el número de telèfon de les caixes de peix de Frigorífics Cardus.

A les cinc i vint-i-vuit van tancar el capó, van apagar la bateria i van tornar la porta lateral al seu lloc. El Yeray va recollir la bateria de terra. A les cinc i vint-i-nou van escriure a la llista del capó, amb la lletra petita del bolígraf blau del mostrador: PLAÇA 214 · REVISADA · APTA TRANSPORT.

La Chelo Marí va entrar a les cinc i trenta en punt amb les claus penjades del polze. Va mirar la nau, va mirar el capó, va mirar la Ruth. Va signar al costat de l'anotació sense preguntar. Es va servir la resta del cafè del termos a la tassa del mostrador i es va asseure a esperar el matí.

A les nou va entrar la grua. El conductor era en Bautista Cerdà, el mateix home que havia portat la furgoneta al dipòsit trenta-vuit mesos abans. No la va reconèixer. La va enganxar, la va estirar i va treure la 214 del carril catorze sense mirar dins. A les nou i quinze, en Benjamín Cardus va signar el lot de ferralla al mostrador amb una estilogràfica pesada. La Ruth li va passar per error el bolígraf blau del capó i ell el va tornar amb un somriure educat. Va signar tres vegades, va agafar la seva còpia i va sortir per la porta del carrer. La 214 es va premsar a les deu i quaranta a Almoradí.

A les deu i cinquanta la Ruth va lliurar els dos sobres a l'Aitana Pomares a la porta de l'oficina, sense dir-li res més que l'adreça del despatx de l'advocada Pilar Vidal, carrer Girona 4, segon. L'Aitana no els va obrir allà. Els va posar dins de la carpeta de plàstic transparent que duia sota el braç i va signar l'acusament d'entrega d'un aparell de ràdio a nom de la seva mare, que era el que oficialment havia vingut a recollir.

A les onze i vint en Bruno Segarra va passar pel mostrador amb una tassa a la mà i li va dir a la Ruth que la renovació del contracte no podria ser: l'empresa reorganitzava plantilles per la fusió amb la nova concessionària, que entrava el 14. Li va allargar la mà i li va desitjar sort. La Ruth la hi va estrènyer. En Bruno es va endur la tassa. La conversa va durar un minut i onze segons.

La Ruth es va quedar a la finestreta. Sabia, perquè la feina l'hi havia ensenyat, quina era la llista de coses que passarien després. El 3 de novembre, dia 3 del mes, no entrarien 80 euros a l'expedient 214/2023 i no els rebutjaria ningú: és que l'expedient ja no existiria. La caixera del banc de la cantonada marcaria la línia a la seva llista i seguiria amb el número següent. Dotze dies més tard arribaria a l'oficina del carrer Reyes una citació com a testimoni, adreçada a la Ruth Anglada Marí, carrer Rioja 22, Alacant, per al 12 de gener de deu a onze, sala segona del jutjat número tres, i el sobre el signaria la Chelo amb la seva rúbrica curta i el deixaria a la taula que havia estat seva, recolzat en un got buit.

L'Aitana va agafar l'autobús de les tretze i cinc amb la carpeta sota el braç. La Ruth va tornar a la finestreta, va obrir l'expedient 214/2023 i va escriure sota la lletra rodona de la Che