Mònica porta la carpeta; el cap no ha portat res

L'any passat vaig dir a l'Álvaro Cambra, director creatiu, que si li signava divuit campanyes per a la marca de cafè volia sortir del torn de dissabtes. Li vaig ensenyar el correu seu on deia que sí. El portava imprès.

—Jo no vaig dir això, Mònica —va contestar, sense mirar el paper—. Vaig dir que en parlaríem quan arribés setembre.

—Som al setembre.

—Sí que hi som. I això és l'avaluació anual, no el bar. Aquí no venim a discutir correus de l'octubre passat.

Va apujar les persianes, que no calia, i li va demanar a la persiana que es calmés. Jo tenia els divuit lloms sobre la taula, amb la data de signatura impresa al llom. Va tancar la carpeta sense obrir-la i em va allargar un post-it amb el torn de dissabtes d'octubre.

—És el que hi ha —va dir.

Vaig agafar el post-it, el vaig enganxar sobre el correu imprès i vaig sortir. Al passadís, mentre la porta es tancava, vaig sentir l'Álvaro:

—Bona feina amb el cafè, per cert.