Margen
Cornell, primavera de 1990. Daniel Kahneman, Jack Knetsch i Richard Thaler van repartir 22 tasses a l'atzar en una classe d'economia i van preguntar a cadascú a quin preu la vendria o la compraria. Els que tenien tassa: 5,25 dòlars. Els que tenien full: 2,25.
Mateixa tassa, mateix dia, mateixa classe. Un marge del 133 per cent per haver-la tingut vint minuts a la mà.
Ho van anomenar efecte de dotació i ho van publicar dos anys després al Journal of Political Economy. La idea és antiga i desagradable: quan una cosa és teva, comença a valer més per a tu que per a ningú altre. I no al cap; al preu que hi poses. S'ha reproduït amb bolígrafs, entrades, cotxes de segona mà i pisos en cinc continents. En pisos, la diferència entre el que demana el propietari i el que pagaria un comprador raonable volta el vint per cent; és el que explica que fa dos anys que no vens aquell segon habitatge on ja no tornaràs a dormir. A Duke, l'any 2000, els estudiants que acabaven de guanyar per sorteig una entrada al torneig de bàsquet demanaven de mitjana 2.400 dòlars per vendre-la. Els que no l'havien guanyada n'oferien 175.
El truc, si has de vendre alguna cosa teva, és el mateix que va fer servir Thaler amb el seu celler: abans de posar-hi preu, fes-te un xec a tu mateix per allò que pagaries aquesta tarda per comprar exactament aquesta cosa, sense nostàlgia. Anuncia-la a aquest preu.