Margen
En castellà medieval, el ratolí es deia «mur». I un cert mur que volava de nit i semblava no hi veure era un «mur ciego»: un ratolí cec. D'aquí va sortir «murciégalo», la forma etimològicament impecable.
Però la gent va començar a intercanviar la ela i la ge —un fenomen que els lingüistes anomenen metàtesi— i «murciégalo» es va convertir en «murciélago». L'error es va estendre tant que va acabar sent la forma estàndard. Avui el diccionari recull totes dues, però si dius «murciégalo», que és l'original, et miraran com si t'haguessis equivocat.
De propina, l'errada triomfadora conté les cinc vocals, una sola vegada cadascuna. El nostre «ratpenat», tan descriptiu, no pot dir el mateix.
Les llengües no les fixen els savis: les fixen els parlants, equivocant-se amb constància.