Va demanar un préstec i el registre va dir que era mort

1976. Lal Bihari, vint-i-un anys, pagès d'Amilo, al districte indi d'Azamgarh, entra en una oficina bancària d'Uttar Pradesh a demanar un préstec petit posant com a aval la terra familiar: menys d'un acre —uns quatre mil metres quadrats— a Khalilabad. L'empleat consulta el registre i li diu que no li pot deixar res, perquè el titular d'aquella terra hi consta com a difunt. El titular és ell. Un oncle seu havia pagat un funcionari perquè l'inscrivís com a mort i quedar-se la parcel·la.

1980. Quatre anys d'instàncies després, Lal Bihari pren l'única decisió que li surt a compte: si l'Estat diu que és mort, signarà com a mort. S'afegeix al nom la paraula «mritak», que en hindi significa exactament això, i a partir d'aleshores es presenta a tot arreu com a Lal Bihari Mritak. També organitza el seu propi funeral, amb processó, i presenta una sol·licitud de pensió de viduïtat a nom de la seva dona, que és viva i asseguda al seu costat. L'administració no contesta la sol·licitud, i al funeral tampoc no hi envia ningú.

1988. Canvia d'estratègia i es passa a la política, on els papers sí que se'ls miren. Es presenta a unes eleccions contra V. P. Singh, que arribaria a primer ministre de l'Índia. Pel camí descobreix que no és un cas rar: troba un centenar de veïns enterrats en un paper per un parent amb pressa i funda amb ells l'Associació de Persones Mortes d'Uttar Pradesh, que ha arribat a declarar més de vint mil membres repartits per tota l'Índia i que, vint-i-quatre anys després de néixer, només n'havia aconseguit ressuscitar legalment quatre.

1989. Ho intenta un altre cop, ara contra Rajiv Gandhi a Amethi, el districte del mateix Gandhi. Perd les dues vegades. El que guanya passa fora de les urnes: per primera vegada algú amb altaveu ha d'explicar en públic per què un candidat figura mort al registre de la propietat.

1994. Divuit anys després d'aquella visita al banc, l'administració li torna la vida: el registre es corregeix i Lal Bihari torna a constar com una persona existent, amb dret a demanar un préstec, a heretar i a votar-se a ell mateix.

2003. La revista Annals of Improbable Research li concedeix l'Ig Nobel de la Pau —el premi als èxits que primer fan riure i després fan pensar— a la seva cerimònia del teatre Sanders de Harvard, «per portar una vida activa tot i haver estat declarat legalment mort, per la seva animada campanya pòstuma contra la inèrcia burocràtica i els parents cobdiciosos, i per fundar l'Associació de Persones Mortes».

Madhu Kapoor va haver de recollir el premi en el seu lloc, i unes setmanes més tard l'hi van lliurar a ell, a l'Índia, en una cerimònia a part. Per anar a Harvard havia demanat el passaport indi, que a aquelles altures ja podia demanar sense discutir-ho amb ningú, i el problema va resultar ser un altre: nou anys després de convèncer el seu país que era viu, els Estats Units no el van deixar entrar.