El dret a no acabar

Abandonar un llibre no és fracassar com a lector: és respectar el temps que et queda. La vida és curta i les prestatgeries, llarguíssimes.

Encara arrosseguem la idea escolar que deixar una lectura a mitges és una petita deshonra, i així convertim la tauleta de nit en un tribunal: aquell llibre començat que ens mira cada nit amb retret.

Però un llibre no és un contracte. És una conversa — i de les converses que no van enlloc un es pot aixecar educadament.

A més, abandonar no sempre és un adeu: de vegades és un «encara no». Hi ha llibres que ens rebutgen als vint i ens esperen pacients fins als quaranta, quan per fi som la persona a qui estaven escrits. Deixa'l anar sense culpa. Si és teu, et tornarà a trobar.