
Et pugen el sou 200 € i, tres mesos després, tornes a arribar just a final de mes. No has fet res malament a posta: el pis una mica millor, els sopars una mica més freqüents, el caprici una mica més gran. Això és la inflació de l'estil de vida: la despesa puja sola fins a atrapar l'ingrés.
És el motiu pel qual guanyar més no enriqueix gairebé ningú per si sol. Si cada millora de nòmina es tradueix sencera en nivell de vida, la teva capacitat d'estalvi és idèntica guanyant 1.400 € que 2.400 €: zero. Canvia el decorat, no la pel·lícula.
L'antídot és de fontaneria fina: decideix el destí de cada pujada abans d'acostumar-t'hi. Per exemple, la meitat de cada augment va directa a l'estalvi automàtic. Vius millor amb cada pujada, i el teu futur també.