
Cada euro té dos preus: el que pagues a la caixa i el que deixes d'aconseguir per no fer-lo servir en una altra cosa. Al segon l'anomenen cost d'oportunitat, no apareix al tiquet i gairebé sempre és el més alt dels dos.
Un exemple amb xifres rodones: canviar de mòbil de gamma alta cada dos anys pot suposar uns 600 € l'any. Aquests mateixos 600 € anuals, invertits amb un 7 % de rendibilitat mitjana, ronden els 24.600 € al cap de vint anys. El preu real del mòbil no eren 1.200 €: era el que aquests euros haurien arribat a ser.
No es tracta de no gastar mai —tota despesa renuncia a alguna cosa—, sinó de gastar sabent a què renuncies. La pregunta rica no és «quant costa?», sinó «comparat amb què?».