El 1902 van morir 28.000 persones i el pres en va sortir viu

Ludger Sylbaris cobrava entrada el 1903, a la carpa del circ Barnum & Bailey, per ensenyar les cremades de l'esquena: l'anunciaven com el pres que va sortir viu d'una ciutat amb 28.000 morts. Per una vegada, el cartell d'un circ es quedava curt.

Un any abans, el 12 de maig de 1902, uns rescatadors que remenaven runa a Saint-Pierre —la ciutat més rica de la Martinica, colònia francesa del Carib— van sentir una veu sota la pedra. Sylbaris feia quatre dies que estava tancat, cremat i sense aigua. Era pres per una baralla de taverna i li havia tocat la cel·la de càstig: un cubicle de pedra mig enterrat, amb una sola espitllera estreta i d'esquena al volcà.

Quatre dies abans, a les 8:02 del matí del 8 de maig, el volcà Mont Pelée havia deixat anar un núvol ardent —gas i cendra a uns 1.000 graus— que va baixar els sis quilòmetres fins al port en menys d'un minut. Es va endur gairebé tota la ciutat i divuit vaixells fondejats a la badia.

El dia abans, el 7 de maig, una comissió nomenada pel governador havia signat que no hi havia perill immediat. Les eleccions eren el dia 11 i convenia que no marxés ningú. El governador Louis Mouttet es va quedar a Saint-Pierre per donar exemple i va morir amb els altres.

A Sylbaris el van indultar i va acabar creuant l'Atlàntic com a atracció de fira. La seva cel·la encara és dreta al vessant: és l'única cosa que va quedar sencera d'aquell carrer.