Gairebé totes les portes s'obren cap als dos costats

Jeff Bezos va escriure una vegada als seus accionistes que hi ha dos tipus de decisions. Les de tipus 1 són portes d'un sol sentit: si creues i no t'agrada el que hi ha a l'altra banda, no pots tornar. Vendre casa teva, cremar un pont, signar certes renúncies. Les de tipus 2 són portes de doble sentit: creues, mires, i si no et convenç, surts per on has entrat. Apuntar-te a un curs, canviar la rutina dels matins, ensenyar el projecte, escriure a aquella persona.

L'error, deia, és tractar-ho gairebé tot com a tipus 1: aplicar a decisions reversibles la maquinària pesant de la por — consultes, llistes, setmanes de dubte — per a una porta que s'obre cap als dos costats.

La idea aplicable és una pregunta prèvia: abans de decidir res, decideix quin tipus de porta és. Si és reversible, decideix ràpid, amb el 70 % de la informació, i corregeix sobre la marxa; el preu d'equivocar-te és només tornar a creuar. Si és de debò irreversible, llavors sí: tota la lentitud del món.

La majoria de les coses que et frenen avui són portes giratòries disfressades de murs.