El 1868 Londres va posar un semàfor i va esclatar al cap d'un mes

El 1868 Londres va posar el primer semàfor del món davant del Parlament i, al cap de vint-i-tres dies, li va esclatar a la cara al policia que el feia anar. L'havia patentat John Peake Knight, enginyer de ferrocarrils, tip que els carruatges atropellessin vianants a la sortida de Westminster. Va copiar el sistema dels senyals del tren: braços mòbils que pugen i baixen per dir «passi» o «pari», més una llanterna de gas encesa de nit que ensenyava vermell o verd. Es va estrenar a dos quarts de quatre de la tarda del 10 de desembre. El feia anar a mà un policia, dret damunt d'un pedestal.

Va funcionar. Els carruatges s'aturaven, la gent creuava viva per primer cop. L'invent va durar tres setmanes. La nit del 2 de gener de 1869, una fuita del gas de l'enllumenat va prendre dins del mateix semàfor. La detonació va cremar el policia de servei a la cara i a les mans. Li van pagar l'hospital, van retirar l'aparell i ningú a Anglaterra no en va voler tornar a posar cap.

El següent semàfor del món es va instal·lar a Cleveland gairebé cinquanta anys més tard, el 1914, i ja era elèctric. Entre l'un i l'altre, el trànsit de Londres es va organitzar a base de guàrdies amb guants blancs i gestos amb els braços. És a dir: el semàfor va tardar mig segle a tornar perquè el primer es va atrevir a portar foc a dins. Un semàfor, fins al 1914, no era un llum encès: era una llanterna amb flama a l'alçada del cap del policia.