Un míssil de creuer va repartir el correu el 1959 i mai més

2026. El Museu Postal Nacional del Smithsonian, a Washington, conserva un sobre amb el mata-segells més estrany que ha estampat el servei postal dels Estats Units: USS BARBERO, 8 de juny de 1959, i a sota, en majúscules, FIRST OFFICIAL MISSILE MAIL. Al costat hi ha un dels dos contenidors metàl·lics que el van portar a dins. És la primera i l'última vegada que el correu d'un país va viatjar dins d'un míssil de creuer.

1969. Neil Armstrong trepitja la Lluna deu anys i un mes després d'aquell mata-segells, i li fa perdre l'aposta a l'home que havia signat aquelles 3.000 cartes, que encara és viu per veure-ho i té setanta anys. Per llavors el Regulus feia cinc anys que estava retirat del servei i la carta de Nova York a Califòrnia continuava anant en avió.

8 de juny de 1959, poc després del migdia, base aeronaval de Mayport, prop de Jacksonville (Florida). El director general de Correus, Arthur E. Summerfield, treu davant dels fotògrafs els dos contenidors del morro del míssil que acaba d'aterrar. A dins hi ha 3.000 cartes idèntiques, signades per ell, adreçades al president Eisenhower, al vicepresident Nixon, als membres del Congrés, als governadors i a caps de correus d'altres països. Les 3.000 diuen el mateix: que han arribat dins d'un míssil. I allà mateix, amb els contenidors encara a la mà, Summerfield deixa dita la frase que sobreviurà al Regulus i al mateix Barbero: «Abans que l'home arribi a la Lluna, el correu es lliurarà en qüestió d'hores de Nova York a Califòrnia, a la Gran Bretanya, a l'Índia o a Austràlia mitjançant míssils guiats».

Vint-i-dos minuts abans. El submarí USS Barbero, en superfície a unes cent milles de la costa de Florida, dispara un Regulus I. És un míssil de creuer de la Marina dissenyat per portar un cap nuclear fins a una ciutat soviètica.

Dies abans, a Norfolk (Virgínia). Els tècnics de la Marina treuen del míssil la càrrega de guerra i encaixen al seu buit els dos contenidors del correu. És l'únic lloc del Regulus on caben 3.000 sobres.

23 de febrer de 1936, vint-i-tres anys abans de tot això, llac Greenwood, estat de Nova York. El primer transport de correu nord-americà en coet de què es té notícia, i aquest sense cap cerimònia: dos coets carregats amb sacs de cartes surten del gel cap a la riba de Nova Jersey, a uns sis-cents metres. Tots dos s'estavellen abans d'arribar i patinen sobre el llac gelat. Un empleat surt a buscar-los, treu els sacs d'entre les restes i fa el tros que falta a peu, arrossegant-los.