Vostè tenia raó a la 14 vertical, i no per on es pensa

Benvolguda senyora Gorostiza:

Del mot encreuat de diumenge m'han arribat onze cartes. Deu m'expliquen que ALMÓNDIGA no es diu. La seva, mestra jubilada que signa amb els dos cognoms, és l'única que venia amb la fotocòpia de la graella acabada, i l'única que m'ha costat el dilluns sencer.

Començo per on vostè no m'ataca, perquè és el que esperen les altres deu.

La 14 vertical era ALMÓNDIGA, nou lletres, i la meva definició deia: «Mandonguilla mal dita i ben recollida». La paraula existeix. Ben dita no ho està, i per això la definició ho avisa; però el diccionari la porta, amb dos avisos: al davant, la marca de desusada; al darrere, la nota que s'usa com a vulgarisme. Igual que en porta altres centenars que ningú no discuteix perquè ningú no els posa en una quadrícula. Qui arriba a aquella casella havent llegit «mal dita» no s'endú un error a casa.

I ara el seu cas, que és una altra cosa i és pitjor per a mi.

Vostè hi va posar ALBÓNDIGA, amb be, i m'envia la graella tancada. Jo pensava que allò era impossible, i he trigat un matí a entendre que no ho és.

Les dues grafies es diferencien en una sola casella: la tercera. La meva ema contra la seva be. Allà hi creua la 21 horitzontal, tres lletres, i aquella casella és la seva primera lletra. Amb la meva ema, la 21 horitzontal és MUS. Amb la seva be, és BUS.

La meva definició per a aquella casella deia: «Al bar, a les set».

Això vaig escriure. Ho vaig escriure a consciència i fins i tot em va semblar elegant. Al meu cap era el mus de les set, que és el que es juga al bar del meu carrer des que tinc memòria. A la seva graella és l'autobús de les set, que para davant d'un bar a no sé quants pobles d'aquest país. Totes dues coses són al bar i totes dues són de les set. Jo no vaig escriure una definició: vaig escriure un ambient, i un ambient no tanca una casella.

De manera que diumenge hi havia dos mots encreuats, el meu i el seu, i tots dos tancaven. Qui falla allà soc jo.

Dijous sortirà publicat que les dues solucions són vàlides, amb la marca del diccionari copiada tal qual, i la definició de la 21 horitzontal canviada per una que només admeti una resposta. Això ho arreglo jo i no té cap mèrit.

L'altra cosa sí que li demano: que em deixi imprimir la seva carta al costat de la meva, amb el seu nom i els seus dos cognoms. He enviat a aquest diari més de sis-centes quadrícules i ningú no m'havia demostrat mai, amb una fotocòpia damunt la taula, que una d'elles tingués dues sortides. Si em diu que no, ho entendré i no es publicarà.

Però digui-m'ho aviat, senyora Gorostiza, que la pàgina es tanca dijous i aquesta vegada vull equivocar-me amb temps.

Ildefonso Berruguete