Van jugar 11 hores i 5 minuts i el marcador es va rendir

La pista 18 de Wimbledon va acollir el 22 de juny del 2010 el partit més llarg de la història del tennis: onze hores i cinc minuts repartits en tres dies, amb un marcador electrònic que es va quedar clavat a mitja cinquena mànega. Hi jugaven John Isner, nord-americà de 2,08 metres i cap de sèrie número 23, i Nicolas Mahut, francès que havia hagut de guanyar tres rondes prèvies només per entrar al quadre. Era primera ronda. Sobre el paper, un tràmit de dues hores.

Aquella nit es va suspendre per manca de llum amb empat a dos sets: 6-4, 3-6, 6-7 i 7-6. El cinquè ni tan sols havia començat. Wimbledon no tenia aleshores desempat al set decisiu: el cinquè es guanyava per dos jocs de diferència i no hi havia sostre. Si calien quaranta jocs, quaranta.

El dia 23 van tornar a la pista 18 a primera hora de la tarda i van jugar el cinquè set d'una tirada: set hores i sis minuts sense que cap dels dos perdés el servei. La llum va marxar una altra vegada amb el marcador a 59-59.

A mitja segona jornada va passar una cosa que no estava prevista en cap reglament. En arribar a 47-47, el marcador electrònic que IBM tenia instal·lat a la pista va deixar d'avançar i es va quedar clavat en aquesta xifra. El programa que portava els tanteigs desava el nombre de jocs de cada set en un espai pensat per a partits normals, i en passar-se del compte va deixar de mostrar res. Es va haver de reiniciar el sistema i introduir el resultat a mà perquè el públic tornés a veure per on anaven. L'àrbitre de cadira va continuar cantant el tanteig en veu alta; el marcador va trigar uns minuts a tornar a coincidir amb ell.

El 24 de juny, tercera jornada, la cosa va durar poc més d'una hora. Mahut va servir a baix 68-69, Isner li va tornar un revés enganxat a la línia que el francès ja no va atrapar, i a les quatre i quaranta-set de la tarda es va acabar: 70-68.

Els números del partit no s'assemblen als de cap altre. Cent vuitanta-tres jocs, quan un partit llarg de cinc sets ronda els cinquanta. El cinquè set tot sol va durar vuit hores i onze minuts, més que qualsevol partit sencer jugat abans o després. Isner va fer 113 serveis directes i Mahut 103: entre tots dos, més de dos-cents, quan el rècord anterior d'un partit era 78. Mahut va guanyar 502 punts i Isner 478, és a dir, el que va perdre va guanyar vint-i-quatre punts més que el que va guanyar.

L'endemà Isner havia de jugar la segona ronda contra el neerlandès Thiemo de Bakker. Va perdre 0-6, 3-6, 2-6 en setanta-quatre minuts, més o menys el que li havia costat guanyar els últims quatre jocs del dia abans.

L'All England Club, el club que organitza Wimbledon, va posar una placa al costat de la pista 18 amb el resultat i els noms dels dos, i els organitzadors dels quatre grans torneigs van començar a dir el mateix: no es pot planificar un quadre si un partit de primera ronda es pot menjar tres dies de pista. Wimbledon va estrenar desempat al cinquè set el 2019, quan s'arribava a 12-12. Des del 2022, els quatre grans juguen un desempat a deu punts així que l'últim set es posa 6-6.

Amb la regla d'avui, aquell cinquè set hauria acabat al joc tretze. Se'n van jugar cent trenta-vuit.