Tu també acabes llibres que ja no t'agraden

Vaig pagar 24 euros per un assaig de sis-centes pàgines i vaig arribar a la dos-cents dotze sabent des de la seixanta que allò no em donava res. Vaig continuar perquè ja l'havia pagat.

Això té nom des del 1985. Els psicòlegs Hal Arkes i Catherine Blumer van repartir abonaments d'un teatre universitari amb descomptes diferents, sortejats a l'atzar: els que havien pagat el preu sencer van anar a més funcions durant els mesos següents, encara que les obres eren exactament les mateixes. Els diners gastats no tornen, però pesen.

Amb els llibres el cost de veritat no el mesuren els 24 euros, el mesuren les nits. Quatre nits en aquell assaig són quatre nits que no vaig donar a un altre.

Ara faig una cosa ximple i em funciona: quan dubto, apunto la pàgina i li dono cinquanta més. Si a la cinquanta-una segueixo dubtant, el tanco i el baixo al prestatge de sota.