
Nazario Elorz, maquinista, fica la mà entre dos corrons i treu el primer exemplar calent com un pa. L'olora. És la seva manera de llegir-lo.
Pilar Sanchidrián espera amb el motor en marxa i vuitanta-sis bústies per obrir abans de les sis.
En surten tres mil. Al poble hi ha dos mil vuit-cents veïns. Els dos-cents que sobren acaben embolicant peix.
—Nazario, que avui també ens llegeixen els besucs —diu la Pilar, i arrenca.