Centralia crema sota les seves cases des del 27 de maig de 1962

Centralia, un poble miner de Pennsilvània, va cremar les escombraries el 27 de maig de 1962 en una fossa oberta dins d'una mina de carbó abandonada. Era la feina municipal de cada any abans de la desfilada del Dia dels Caiguts: calar foc als residus i deixar net l'abocador. Els bombers van apagar allò que es veia, però el foc havia trobat una obertura sota la fossa i havia arribat a l'antracita, un carbó dur i molt compacte; seixanta-quatre anys més tard encara crema sota el poble.

L'incendi es va moure per galeries antigues, esquerdes i bosses de carbó sense cap front fàcil de localitzar. El terra expulsava gasos calents, algunes carreteres s'esquerdaven i certs soterranis acumulaven monòxid de carboni, un gas tòxic sense olor ni color. Hi va haver intents d'excavar barreres, inundar zones i retirar material encès, però cap no va aïllar l'incendi sencer. Sota les cases hi havia massa passos miners i massa punts per on la calor podia tornar a sortir.

Durant anys, el poble va continuar funcionant a sobre d'aquella combustió. Al cens del 1980 Centralia tenia 1.017 habitants, amb les seves cases, els seus comerços, les seves esglésies i els seus carrers asfaltats. Al cens del 2020 hi quedaven cinc persones.

El 14 de febrer de 1981, Todd Domboski, un veí de dotze anys, creuava el pati de la seva àvia quan se li va obrir sota els peus una dolina, un forat creat en cedir el terreny. Va caure i va aconseguir agafar-se a una arrel. El seu cosí Eric Wolfgang, de catorze anys, el va treure estirant-lo. Del forat sortien gasos calents de l'incendi.

El 1984 el Congrés dels Estats Units va aprovar 42 milions de dòlars per al reallotjament. Els diners no es repartien per cap: servien per comprar voluntàriament cases i negocis, enderrocar-los i pagar els trasllats. Moltes famílies van acceptar vendre i marxar, les cases van ser enderrocades i les parcel·les van quedar cobertes d'herba. El 1992 Pennsilvània va expropiar el municipi sencer. Alguns residents van recórrer la mesura i es van negar a abandonar les seves llars.

El 2002, el servei postal va retirar el codi 17927. Els mapes encara podien mostrar el nom, però hi faltaven façanes, bústies i cruïlles que abans donaven sentit als carrers. Un tram tancat de la carretera 61, la via estatal que travessava la zona, es va omplir de pintades i va acabar amb el sobrenom d'autopista del grafit. L'abril del 2020 el van cobrir amb munts de terra per impedir les visites.

Els pocs que hi queden hi viuen per acords que els permeten quedar-s'hi fins a la mort. Al voltant, l'incendi continua respirant per esquerdes que canvien de lloc. No hi ha una flama contínua sota cada metre del poble: hi ha zones de carbó encès que avancen a poc a poc per la veta i poden alimentar punts calents nous.

Els càlculs que es van publicar el 2006 donaven al foc carbó per a dos-cents cinquanta anys més.