Esborrar les cookies no t'abarateix el bitllet d'avió

Obres una finestra d'incògnit, esborres les cookies i tornes a mirar el mateix vol abans de comprar-lo. Si això et sona, el que ve a continuació és la ressenya del producte que estàs fent servir.

QUÈ PROMET Si el cercador no sap que ja has mirat, no et pot castigar. La versió llarga inclou esborrar l'historial, canviar de navegador i, als fòrums més entregats, buscar des del mòbil d'una altra persona.

QUÈ FA Res de mesurable, i val la pena dir d'on surt aquest «res». El 2014, quatre investigadors de la Universitat de Lovaina i de l'Inria francès van presentar en un taller sobre privacitat un treball amb un títol honest, «Crying Wolf?»: van vigilar durant tres setmanes els preus de 25 aerolínies des de perfils diferents i no van trobar discriminació sistemàtica de preus per l'historial de l'usuari. Dos anys després, el 2016, la revista nord-americana Consumer Reports ho va provar a la brava: 372 cerques en nou webs, comparant un navegador net contra un altre carregat d'historial. Van aparèixer 42 parells de preus diferents, i aquí hi ha el detall que remata la bola: 25 d'aquelles diferències sortien més cares al navegador NET, fins a 121 dòlars més, i només 17 més barates. Consumer Reports va dir que no podia atribuir cap de les dues coses a l'historial.

On sí que et miren és als hotels. L'estudi de referència sobre personalització de preus, el que un equip de la Northeastern University, a Boston, va presentar el 2014 després de comprar alhora en setze webs, va trobar tracte diferent en hotels i lloguer de cotxes: als usuaris registrats, Cheaptickets i Orbitz els ensenyaven preus d'hotel més barats, i Expedia i Hotels.com enviaven una part dels visitants cap als hotels cars per un test A/B. I va deixar els bitllets d'avió fora de la mostra a propòsit, amb una explicació que és mitja peça: el preu d'un vol no el posa la web que estàs mirant.

EL QUE SÍ QUE FUNCIONA (I PER QUÈ SEMBLA L'ALTRA COSA) El preu d'un avió no el posa una persona mirant-te: el posa l'inventari. Cada vol es ven en cubetes de tarifa, que són grups de seients amb el mateix preu i un nombre fix de places. Quan s'acaba la cubeta barata, el sistema obre la següent i el bitllet puja de cop, alhora, per a tothom qui entri després: per a tu, per a qui no ha buscat mai i per a qui busca des de Tòquio. Com que aquesta pujada sol enxampar-te a la segona visita, la llegeixes com una represàlia personal.

A això s'hi suma un efecte ximple: el cercador t'ensenya de vegades un preu que ja està venut, desat d'una consulta anterior, i en recarregar apareix el real. Allà no hi ha vigilància, hi ha memòria cau.

Un matís honest, perquè existeix: el país des del qual compres i la moneda en què pagues sí que canvien de vegades l'import, per impostos i taxes diferents segons el punt de venda. Això no són cookies, i esborrar-les no ho toca.

NOTA Com a eina d'estalvi, zero. Com a ritual per sentir que has fet alguna cosa abans de gastar 180 euros, funciona perfectament.

La pròxima vegada, canvia el ritual pel calendari: al cercador, obre la vista de mes en comptes de la d'un sol dia. Allà veuràs quines dates tenen encara cubeta barata.