
Fes la prova: t'ofereixo un cara o creu. Si surt cara, guanyes 150 €; si surt creu, en perds 100. L'aposta és matemàticament bona i, tot i així, la majoria diu que no. Per acceptar, molta gent exigeix poder guanyar al voltant del doble del que arrisca.
Daniel Kahneman i Amos Tversky li van posar nom i número: aversió a la pèrdua. Perdre dol, aproximadament, el doble del que agrada guanyar el mateix.
Aquesta asimetria governa carteres senceres: aguantem accions enfonsades per «no materialitzar la pèrdua», venem les guanyadores massa aviat i deixem anys els estalvis quiets per por, mentre la inflació els retalla sense demanar permís.
El teu cervell et protegeix tant de perdre de cop que de vegades et condemna a perdre a poc a poc. Conèixer el biaix no l'apaga, però et deixa veure'l venir.