Margen
El 1997, els psicòlegs Eldar Shafir i Amos Tversky i l'economista Peter Diamond van plantejar un dilema: l'Anna rep un augment del 2% sense inflació; la Berta, del 5% amb inflació del 4%. En termes reals, l'Anna hi guanya més. Tot i així, la majoria creia la Berta més contenta… i que era menys probable que marxés.
Irving Fisher ja li havia posat nom el 1928: la il·lusió del diner. Pensem en euros nominals —el número de la nòmina—, no en el que compren.
La il·lusió convé a les empreses: a les enquestes de Kahneman, Knetsch i Thaler, abaixar sous un 7% sense inflació semblava un escàndol, però apujar-los un 5% amb inflació del 12%, acceptable. La pèrdua real és la mateixa: un 7%.
Per això un augment del 2% amb inflació del 5% se celebra amb cava, i una rebaixa de l'1% treu la gent al carrer. El número de la nòmina és només un número. El que hi pots comprar és el teu sou de veritat.