El llibre dels rècords va néixer per acabar una discussió de bar

Sir Hugh Beaver, director general de Guinness, era de cacera al comtat de Wexford, a Irlanda, quan va fallar un tret a un daurada gros. Allò va encendre la discussió: era aquell ocell el més ràpid de la caça europea, o ho era el gall de bosc? Van buscar la resposta a les enciclopèdies de la casa. No hi era.

A Beaver se li va quedar gravada l'escena. Va pensar que als pubs de tot el país hi devia haver milers de discussions com aquella cada nit —qui, quant, quin és el més gran, el més ràpid, el més llunyà— i cap llibre on tancar-les. Així que el 1954 va encarregar a dos periodistes bessons, Norris i Ross McWhirter, famosos per la seva memòria per a les dades, que el compilessin.

La primera edició del Llibre Guinness dels Rècords es va publicar l'agost de 1955. Es va pensar com a material promocional: un volum per regalar als bars, amb el nom de la cervesa a la portada, que fes d'àrbitre entre parroquians. Per Nadal d'aquell mateix any ja era el llibre més venut del Regne Unit.

Dècades després, continua sent un dels llibres més venuts de la història. Tot per un ocell que va volar massa ràpid.