Les mateixes dades al revés i trien un altre tractament

El 1982, a uns participants els van plantejar una elecció real de la medicina: cirurgia o radioteràpia per a un càncer de pulmó operable. A uns els van explicar el pronòstic per la gent que continuaria viva. A uns altres els van explicar exactament els mateixos números per la gent que es moriria.

Al primer grup va triar la radioteràpia el 18 %. Al segon, el 44 %. La mateixa operació, amb les mateixes probabilitats, es va quedar sense més de la meitat dels seus partidaris només perquè el paper parlava de morts en comptes de vius.

Ningú no va canviar d'opinió, perquè ningú no va veure les dues versions: eren grups diferents, amb les mateixes dades redactades al revés. El que es va moure va ser la proporció. L'estudi és de la Barbara McNeil i el seu equip, al New England Journal of Medicine, i el van passar a pacients, a estudiants i a metges en exercici. La diferència va aparèixer als tres grups, metges inclosos.

L'Amos Tversky i el Daniel Kahneman havien publicat un any abans a Science l'experiment del qual surt tot això.

Van plantejar un brot que mataria 600 persones i dos programes per combatre'l. Explicats pel que se salva: el segur en salva 200; l'arriscat té una possibilitat entre tres de salvar les 600 i dues entre tres de no salvar-ne cap. Va triar el segur el 72 %.

A un altre grup li van donar els mateixos dos programes explicats pel que es mor: amb el segur en moren 400; amb l'arriscat hi ha una possibilitat entre tres que no en mori cap i dues entre tres que morin les 600. Allà va triar l'arriscat el 78 %.

Convé fer el compte a poc a poc, perquè és on és el truc. El programa segur del primer grup en salva 200 de 600: en queden 400 de morts. El programa segur del segon grup en mata 400 de 600: en queden 200 de vius. Són el mateix programa. I els dos arriscats també són el mateix: un terç de possibilitats que no en mori cap, dos terços que morin tots. No hi ha ni una sola xifra diferent entre les dues versions.

Un grup es va quedar amb el segur; l'altre, amb gairebé les mateixes ganes, va preferir apostar.

El que canvia és on et posen el zero. Si la frase parla de vides salvades, el zero és que no se'n salvi cap, i 200 de vius es llegeixen com un guany: es protegeix el que s'ha guanyat. Si parla de morts, el zero és que no en mori cap, i 400 de morts es llegeixen com una pèrdua, i davant d'una pèrdua segura molta gent prefereix jugar-se-la. Els números no s'han mogut; s'ha mogut el zero.

Això és fora dels laboratoris, i hi és des d'abans que s'estudiés. El 1988, l'Irwin Levin i el Gary Gaeth van donar a tastar carn picada a un grup de gent. A uns els havien ensenyat l'etiqueta «75 % magra» i a uns altres «25 % de greix». Era la mateixa carn. Els qui havien llegit «75 % magra» la van puntuar millor en gust, en qualitat i en el poc greixosa que els havia semblat, i van continuar puntuant-la millor fins i tot després de menjar-se-la.

L'acadèmia del costat de casa teva anuncia un 85 % d'aprovats i no un 15 % de suspesos. I quan signes una comissió que «només» és de l'1,5 %, sobre 1.000 euros són 15 euros que no tornen.

El banc que presumeix d'un 97 % de clients satisfets està dient que 3 de cada 100 no ho estan. Sona a poc fins que li poses la mida: si el banc té dos milions de clients, són seixanta mil persones descontentes. La xifra no ha canviat; l'has mirada per l'altre costat i ara ocupa un poble sencer.

Res d'això exigeix mala fe. Algú ha de decidir per on comença la frase, i aquesta decisió ja empeny, encara que qui l'escriu sigui honrat i t'hagi posat totes les dades al davant.

Demà, abans de decidir res amb un percentatge al davant, digue'l en veu alta per l'altre costat —si et donen el 90 que sobreviu, digues el 10 que no— i decideix amb les dues xifres a la vista.